FOTOGRAFIES
Des de CreatiBio considerem que la biodiversitat és una de les coses més boniques y espectaculars que hi ha. I aquestes són les sensacions que volem transmetre per mitjà de les fotografies. A més, explicarem què hi ha darrere seu.
Pipistrel·la comuna
Entre les bigues de les cases es poden trobar ratpenats adaptats a ambients urbans
Cultiu
Els ratpenats es poden trobar en cultius, on són uns excel·lents controladors de plagues
Ambients aquàtics
Tritó del Montseny occidental
La població occidental té el dors amb puntets daurats.
Tritó del Montseny oriental
La població orciental té el dors amb taques clares.
Tritons del Montseny
Veient que les cloaques són arrodonides, es tracta de quatre mascles.
Fartets en el moment del cens
Es mesura la mida per inferir l’edat o bé el pes – imatge cedida pel centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre (Generalitat de Catalunya)
Fartets en el moments del cens
És important actuar amb calma però amb rapidesa, per no estressar massa els animals – imatge cedida pel centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre (Generalitat de Catalunya)
Mostreig anual
Actualment no s’alliberen fartets al medi, però es continua actuant per millorar el medi i conèixer l’estat de les poblacions naturals – imatge cedida pel centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre (Generalitat de Catalunya)
Mostreig anual
Es fa per conèixer l’estat de les poblacions – imatge cedida pel centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre (Generalitat de Catalunya)
Fartet
Hi ha dimorfisme entre femella (esquerra) i mascle (dreta) – imatge de Mariano Cebolla
Trenca (Lanius minor)
Exemplar mascle
Trenca (Lanius minor)
Trenca (Lanius minor)
Trenca (Lanius minor)
Trenca (Lanius minor)
Exemplar femella
Nàiade
Exemplars de nàiade
Nàiades
Exemplars amb diferents tamanys (Unio mancus)
Nàiades
Diferents mides de nàiade
Nàiade
Nàiade Unio mancus
Aigua als aiguamolls
Als Aiguamolls de l’Empordà l’aigua dels prats inundats varia durant l’any
Llacs
Els llacs d’alta muntanya actuen com a font d’aigua per a les turberes
Embassaments
Inclús llocs artificals com els embassaments poden tenir una alta biodiversitat
Llacunes
Les llacunes properes al litoral poden sofrir canvis de salinitat segons la època de l’any
L’hàbitat del senglar
Un hàbitat adequat pel senglar són les zones rurals properes al bosc, on baixen a buscar menjar o beure aigua.
Rastre del porc senglar
La terra regirada és un rastre típic del porc senglar, quan desenterra les arrels dels arbres o busca menjar
Costums aqüàtics
L’hàbitat natural del visó americà es troba al voltant de rius, seguint fidelment el recorregut d’aquests
Tolerància
Encara que hi hagi una certa contaminació als rius, el visó americà pot viure-hi sense massa problemes
Alliberament
80-90 grams i 7 cm de longitud són les mesures mínimes perquè les cries de tortuga d’estany puguin ser alliberades
Creixement
Les línies clares entre les plaques de la closca mostren el ràpid creixement de les cries de tortuga d’estany en captivitat
Alimentació
L’alimentació de les cries de tortuga d’estany en captivitat varia segons la seva mida per assegurar un bon creixement
Supervivència
Gràcies al protocol desenvolupat al CRT l’Albera, sobreviuen un 96% de les cries de tortuga d’estany criades en captivitat
Port de Barcelona
Els ports són fonts de materials tòxics i contaminants al mar, com metalls pesants o hidrocarburs
Espigó a Barcelona
Els espigons es construeixen sobre zones de sorra compacta, on viu la posidònia
Espigó a l’Ametlla de Mar
La construcció d’espigons interromp el transport de sediments
4 anys més tard de l’incendi
El paisatge de la zona ha canviat, però no està mort. La presència d’aquests arbustos mostra el canvi d’hàbitat després d’un incendi
Paisatge recent cremat
Una setmana després de l’incendi, la terra d’aquesta zona encara feia olor a cendra
Evolució de l’incendi a l’Alt Empordà (2012)
Quatre anys més tard, aquesta surera cremada segueix rebrotant, mostrant la seva resiliència
Efecte de l’incendi a l’Alt Empordà (2012)
Aquesta surera va patir els efectes del foc, però gràcies a la seva escorça gruixida, va sobreviure
Cranc de riu autòcton II
Visió ventral d’un mascle adult. Entre els dos últims parells de potes es poden observar el fil·lopodis, d’utilitat reproductiva
Cranc de riu autòcton I
Imatge dorsal d’un mascle adult. És habitual que entre lluites, els crancs perdin potes o pinces
Comparació entre mascle i femella
A l’esquerra s’observa la femella, amb el tòrax més robust i les pinzes més curtes que el mascle (que es situa a la dreta)
Ooteca del cranc de riu autòcton
La femella pon entre 40 i 80 ous que protegeix amb el seu cos fins que es desclouen a la primavera
Plomatge adult de trencalòs (fotografia d’Àlex Llopis)
Ja no sofrirà cap canvi, mostra de que ha arribat a la maduresa
Plomatge intermedi de trencalòs (fotografia d’Àlex Llopis)
L’individu encara no és adult i presenta un plomatge fosc
Plomatge de poll de trencalòs (fotografia d’Àlex Llopis)
Les plomes són petites i esfilagarsades, serveixen per aïllar la pell
Adaptacions de la llúdriga II
Una altra de les adaptacions per nedar de forma més eficient consisteix en la forma del cap, que és pla, i les seves potes palmejades
Adaptacions de la llúdriga I
El pelatge impermeable, la cua llarga i els bigotis per detectar preses són adaptacions pel medi aquàtic.
Fageda d’en Jordà a la tardor
La caiguda de les fulles aporta matèria orgànica que enriqueix els sòls dels boscos
Aiguamolls de l’Empordà
Els camps de conreu surten beneficiats de la presència d’una biodiversitat elevada
Granota verda a Montjuïc
Els parcs urbans són llar d’algunes espècies adaptades a les ciutats