Els Aiguamolls de l’Empordà és un dels Parcs Naturals més icònics de Catalunya i la seva protecció, l’any 1983, va ser una victòria per totes les persones que, des del 1976, van lluitar per evitar la creació d’una nova marina com Empuriabrava que hagués destruït aquest espai natural tant important.

Situats a l’Alt Empordà, els Aiguamolls són la segona zona humida més gran de Catalunya després del Delta de l’Ebre i un punt important de descans per a les aus migradores. Tot i això, la forta pressió humana que pateixen actualment posa en perill la preservació d’aquesta àrea natural.

Per arribar-hi, es recomana accedir-hi amb cotxe o amb bicicleta. Venint des de Figueres, s’agafa l’autovia que va cap a Roses i, a la cinquena rotonda que es troba, s’agafa la segona sortida, direcció Sant Pere Pescador. Un cop s’ha sortit de l’autovia, s’agafa el trencant que hi ha a l’esquerra just abans de la hípica. Aquesta carretera porta directament cap al Cortalet, on hi ha l’Oficina d’Informació del Parc Natural i on es pot aparcar el cotxe, previ pagament. Des d’aquí és l’únic punt per on es pot accedir amb bici als camins del parc (encara que no tots es poden fer amb aquest vehicle).

Una altra opció per aparcar el cotxe, en aquest cas gratis, és passar de llarg el trencant de la hípica i seguir fins al que porta al Càmping Nautic Almata, on trobarem un espai de terra a mà esquerra abans d’arribar al càmping.

La ruta que proposem avui pot començar des de qualsevol dels dos llocs, ja que és circular, i dura unes dues hores (encara que es fa més llarga si ens parem per observar i gaudir de la natura). Nosaltres vam començar a l’aparcament proper al càmping, però recomanem començar-la al Cortalet, tal i com es diu a la web d’Itinerànnia. És important destacar que no es pot dur a terme entre l’1 d’abril i l’1 de juliol perquè hi ha una part tallada per la nidificació de certes d’espècies d’aus a la platja.

Com que és un camí pla, no hi ha problema de fer aquest itinerari amb canalla. També recomanem portar una guia de natura i prismàtics. Aquí és molt més imprescindible portar-los que en altres rutes, per poder veure els ocells, ja que no solen estar molt a prop.

Per començar, la vegetació és relativament homogènia, diferenciant-se en tres grups segons la zona: la platja, els estanys del Matà i la zona del rec Corredor i el Cortalet (que inclou el camí que va a l’aguait de Prats de Can Comes i on hi ha un dels extrems del tram tallat per nidificació d’aus).

Tal i com vam començar nosaltres, ens vam trobar la zona dels estanys del Matà, que queden a mà dreta i on destaquen plantes d’ambients aquàtics com el canyís (Phragmites australis) o diferents espècies de balques (Typha sp), el lliri groc (Iris pseudacorus) o les llenties d’aigua (Lemna sp), entre d’altres. A mà esquerre del camí discorren diversos recs que estan envoltats per vegetació de ribera (el tipus de vegetació que també s’observa a la zona del rec Corredor i prop del Cortalet).

Com que vam fer la ruta a l’hivern, molts dels arbres que hi havia no tenien fulles, amb la qual cosa es dificultava una mica la seva identificació. Tot i això, vam veure pollancre (Populus nigra), vern (Alnus glutinosa), vinya (Vitis vinifera) i aladern (Rhamnus alaternus), a més d’alguns tamarius (Tamarix gallica), més típics d’ambients salins i de la línia de platja.

En aquest tram dels estanys del Matà podem observar la fauna des de les tanques que els delimiten. Allà vam veure: cigonya blanca (Ciconia ciconia), bernat pescaire (Ardea cinerea), agró blanc (Egretta alba), martinet blanc (Egretta garzetta), fredeluga (Vanellus vanellus), cuereta blanca (Motacilla alba) i esplugabous (Bubulcus ibis), a part dels quasi omnipresents cavalls que hi pasturen.

A més, també es poden observar des dels aguaits, que són els millors llocs, ja que permeten veure, sobretot, les aus sense ser vistos. Des d’ells, nosaltres vam veure: ànec collverd (Anas platyrhynchos), ànec cullerot (Anas clypeata), xarxet comú (Anas crecca), ànec griset (Anas strepera), morell de plomall (Aythya fuligula), morell cap-roig (Aythya ferina), arpella vulgar (Circus aeruginosus), fotja vulgar (Fulica atra), polla d’aigua (Gallinula chloropus), corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i faisà (Phasianus colchicus). Val a dir que els aguaits donen a les llacunes que hi ha a la banda contrària dels estanys.

Però les llacunes i els estanys no són els únics llocs on veure ocells, ja que també en vam veure al mateix camí, com per exemple pit-roig (Erithacus rubecula), mallerenga carbonera (Parus major), puput (Upupa epops), garsa (Pica pica), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), rossinyol bord (Cettia cetti) i bitxac comú (Saxicola torquata), així com una libèl·lula Sympetrum meridionale.

Seguint el camí, vam arribar a la platja i vam girar a mà esquerra (a mà dreta queda el càmping Nautic Almata). Des del tram de platja és l’únic lloc on es poden observar la majoria de les llaunes, llacunes salines que s’alimenten en part de l’aigua de mar portada pels temporals. Per aquest motiu és habitual trobar petites llacunes darrere les dunes de la platja. S’ha de vigilar no creuar a l’altra banda dels pals que delimiten l’àrea de cria d’ocells, encara que no sigui l’època i no hi hagi res que impedeixi el pas.

En aquesta part de l’itinerari es troben les plantes típiques de sòls arenosos i salins, com el tamariu, que també havíem vist a prop dels estanys del Matà, i la salicòrnia (Salicornia patula).

Pel que fa a la fauna, vam poder observar xoriguer comú (Falco tinnunculus), gavià argentat (Larus michahellis), pigre gris (Pluvialis squatarola), corriol camanegre (Charadrius alexandrinus, que és l’espècie que cria principalment a la platja) i territ variant (Calidris alpina). També vam veure (i era un dels motius pels quals vam voler fer aquesta ruta) el cadàver en descomposició d’una tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) que es va trobar morta a finals de setembre.

Un cop vam arribar al final del tram de platja, havíem d’agafar el camí que sortia a mà esquerra, per acabar anant al Cortalet i, d’allà, tornar als estanys del Matà. Però ens vam trobar aquest camí inundat i no vam tenir més remei que fer mitja volta i tornar per on havíem vingut. Aquesta part que no vam fer discorria per prats humits i bosquets de ribera.

Com que sempre volem fer els mateixos itineraris en altres èpoques per veure com canvia la natura, tornarem a repetir l’itinerari per poder passejar per aquesta part. Val a dir que, a l’estiu, l’arribada de turistes que s’allotgen als càmpings i hotels propers als Aiguamolls fa que la pressió humana sigui molt més forta i que no es pugui gaudir d’una passejada tranquil·la.

Si la zona us agrada i l’acabeu visitant, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de les fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.