Un bany pel senglar

Agraïm la informació sobre el porc senglar aportada per Antoni Espanya, dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a les Terres de l’Ebre.

En un bosc qualsevol de Catalunya, un mascle de senglar vagareja durant la nit, buscant alguna cosa per menjar. Remou amb el morro i els ullals la fullaraca i el terra, buscant alguna arrel, fong o llavor enterrada. Al seu pas deixa un rastre ben visible de terra aixecada, fruit de la seva activitat nocturna.

Durant el dia, ningú el veu, ja que aprofita per amagar-se i dormir, evitant la calorada que està fent aquest estiu. Tot i això, altres companys seus sí que s’estan veient durant el dia. És quelcom que el nostre senglar protagonista ha observat: la gran quantitat de senglar que hi ha a la seva zona actualment ha obligat a alguns individus a canviar d’hàbits. Altres, han canviat de lloc per menjar i s’acosten a les zones on viuen els humans: camps de conreu, camps de golf, contenidors d’escombraries dels afores dels pobles i ciutats.

Ell no vol canviar d’hàbits ni de lloc, viu bé com està ara i considera que no li fa falta res. Però té un motiu ocult: un cop es va trobar a un caçador i els seus gossos prop d’un camp de blat de moro i va escapar pels pèls. Té por dels humans i sap que vivint com viu ara, al bosc, les possibilitats de veure’n són més baixes.

Durant la següent nit, el nostre senglar torna a sortir, però es dóna compte que serà una nit calorosa i xafogosa. D’aquelles que fa pesada qualsevol tasca que es vulgui dur a terme. Per aquest motiu canvia d’idea i va a buscar la seva zona preferida: una petita fondalada on queda l’aigua justa estancada per fer un bon bany de fang. Patint per si la calor ha assecat la seva bassa, es mou ràpid entre els arbustos per arribar-hi.

Afortunadament hi ha aigua, però n’hi ha menys que altres vegades. S’hi acosta lentament, notant la diferència de temperatura a les potes, fins que finalment s’hi ajeu i es rebolca durant una bona estona, empastifant-se tot ell de fang. Mai més ben dit, gaudeix com un porc d’aquest bany refrescant, que l’aïlla d’aquesta calor sufocant que fa.

Els humans que han estudiat científicament als senglars, consideren que un dels motius principals per aquests banys de fang és la regulació de la temperatura, com bé està mostrant el nostre protagonista. Diuen que aquest comportament existeix perquè els porcs senglars tenen les glàndules sudorípares atrofiades, amb la qual cosa no poden suar per baixar la temperatura del seu cos. Així, a l’entrar en contacte amb el fang, més fred, transfereixen la seva calor corporal, baixant la seva temperatura.

senglar fang

Malauradament pel nostre protagonista, que ha anat a la seva bassa a refrescar-se tranquil·lament, veu com la seva calma queda destorbada quan apareix una femella amb les seves cries. Sorpresa que hi hagi algú enmig del fang, la femella para i es col·loca al davant de les seves cries, com si les protegís.

Pel que fa al mascle, es mira el grup amb curiositat. Normalment les femelles no tenen tantes cries, i aquesta en té sis. A més, a ella se la veu ben alimentada i als raions se’ls veu més grans per l’edat que tenen. El mascle suposa que s’alimenten habitualment en zones on abunda el menjar, és a dir, a prop dels humans.

Aquesta deducció el fa posar alerta, no fos cas que algun caçador hagués seguit a la femella i les seves cries. Per aquest motiu decideix marxar sense treure’s el fang, de manera que no li puguin seguir el rastre. Habitualment s’hagués rascat amb algun dels pins que hi ha al voltant de la bassa, traient-se el fang i deixant una bona marca a l’escorça, però avui prefereix fer-ho en una altra banda.

Mentre s’endinsa en el bosc, pensa que la femella que ha vist seria una bona mare per als seus fills, així que desitja trobar-la a l’època de zel. Decideix que les properes setmanes, aprofitant la calor, es farà força banys, ja que també serveixen per desparasitar el cos dels senglars i alliberar-los d’organismes que podrien ser perjudicials per a la seva supervivència. Al cap i a la fi, si es mor, no podrà aparellar-se amb la femella que acaba de trobar.

Llàstima que cada any que passi possiblement li serà més difícil trobar basses on fer els seus banys. Perquè amb el canvi climàtic, es preveu que plourà menys i farà més calor. Però el nostre senglar no sap això, així que viu aliè a aquest tipus de qüestions: només sap que cada vegada hi ha més exemplars de la seva espècie i que li costa trobar menjar, perquè la competència és més alta.

El problema és que no és conscient que aquest augment en la població de senglar, no només li pot dificultar la vida pel que fa a l’aliment, sinó perquè els humans es veuen obligats a fer alguna cosa per frenar aquest creixement. I això pot portar al fet que hi hagi un control estricte dels individus, com si tornés a tenir el seu depredador natural, el llop. Un control de la població de senglars per mitjà de la seva mort, via caçadors, o per mitjà de la seva reproducció, via la vacuna per esterilitzar-los.

Però com que no ho sap ni n’és conscient, el nostre senglar tan sols es preocupa de sobreviure, menjar i reproduir-se, com qualsevol altre exemplar de la seva espècie, com qualsevol altre animal. Així que el que li hagi de passar, que li passi. Al cap i a la fi, tot és natura.

Informació addicional:

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Share This