•  La vida d’una nàiade no és molt emocionant, almenys un cop ens assentem al fons del riu i comencem a filtrar aigua per menjar. Al no tenir una gran capacitat de moviment, passem la majoria de la nostra vida en un mateix lloc. Abans podíem tenir la companyia d’altres nàiades, però ara no. Les nostres poblacions han caigut i cada cop som menys.

• Ets un pessimista, Mancus. És cert que en quedem poques, però no tenim una vida tan avorrida.

• Això ho dius tu, Unio, perquè t’han passat coses interessants: et va sacsejar un silur esperant que t’obrissis, un cranc de riu americà va intentar foradar la teva closca, els humans t’han mesurat unes quantes vegades.

• I tu què? No recordes quan vas haver de sobreviure a una sequera i vas patir perquè les vaques no et trepitgessin? Totes les altres nàiades que hi havia al voltant van morir, però tu no.

• Però no n’hi ha per tant. Només vaig intentar sobreviure.

• I què creus que vaig fer jo, Mancus?

• Vaig tenir sort que al meu costat quedés una minúscula bassa.

• I encara vas tenir més sort quan et van rescatar aquells humans, no?

• D’acord, sí, tens raó.

• ¿Ho veus? No tenim vides tan avorrides.

• Quan som adults, sí. Nosaltres som excepcions.

• Exagerat. Encara que recordo quan jo era un gloquidi jove i innocent.

• Unio, segur que eres una joveneta trapella.

• Per què ho dius?

• Perquè no t’imagino, amb les aventures que has tingut d’adulta, sense ser de jove un gloquidi entremaliat.

• Doncs mira, et seré sincera: tota la meva vida adulta me l’he passat buscant una nàiade de la que em vaig enamorar en el peix que vaig parasitar. Era un gloquidi tan guapo, un nen tan tendre, que em vaig posar molt trista quan em vaig desenganxar del peix abans que ell.

• No m’ho crec. Ara no ets enamoradissa.

• Abans ho era molt més. Tot i que segueixo anhelant aquell amor juvenil, he tingut fills amb altres nàiades, així que tampoc m’ha acabat preocupant tant.

• Ja deia jo, això és més típic de tu.

• Ho dius perquè em coneixes tal i com sóc ara i no em pots imaginar d’una altra manera.

• Pot ser. Però no negarem que la nàiade que enganya més peixos per aconseguir que la major part dels seus fills s’enganxin al seu objectiu, difícilment podia ser una joveneta enamoradissa i innocent.

• Això és perquè no em coneixies de jove. A més, els peixos són tontos i poden ser enganyats molt fàcilment. No cal ser un gloquidi molt espavilat per parasitar un peix i alimentar-se a les seves brànquies. Mancus, segur que si tu fossis una femella, també tindries tant d’èxit com jo.

• No estiguis tan segura. Saps que sóc força maldestre. I s’ha de tenir en compte que els peixos aprenen d’un any a un altre i amb el temps generen resistència a ser parasitats.

• Serà que sempre em venen els peixos primerencs, llavors. Per cert, ara que has dit que ets maldestre, fa temps que em recordes a algú i he caigut que era a aquell gloquidi del que em vaig enamorar fa tant temps.

• Serà que tots els mascles som maldestres.

• Conec mascles molt més hàbils que tu.

• Oh, gràcies. No cal que siguis tan amable.

• Va, no t’enfadis. Com eres tu de jove?

• Ara ho vols saber? Crec que et deixaré amb les ganes.

• Ai, Mancus, si us plau, m’ho pots dir?

• Perquè ets tu i no puc resistir-me.

• Saps que sóc única.

• Sí, clar, única… Bé, només et diré que jo també vaig tenir un amor de jove. Era un gloquidi que vaig conèixer al peix que vaig parasitar. Era innocent, divertida, agradable. Un encant, vaja, no com tu.

• Me l’havies de tornar, eh?

• Casualment, ella va marxar abans que jo, al revés del que et va passar a tu.

• Potser no és tanta casualitat, Mancus.

• Què vols dir?

• Recordes si el peix tenia una brànquia trencada?

• Sí! Com ho saps?

• Ai, Mancus… I el fet que la teva enamorada es desenganxés abans que tu, va ser perquè el peix va mossegar un ham i el pescador va sacsejar-lo?

• Sí…

• Mancus!! Jo sóc la joveneta de la que et vas enamorar i tu ets el nen del que em vaig enamorar!

• No pot ser! Portem molt de temps sent amics i ens haguéssim reconegut.

• Les nàiades canviem molt des que som gloquidis fins que arribem a la fase adulta. Creus que ens podríem reconèixer? També has de tenir en compte que ens han passat moltes coses i ja no som aquells gloquidis innocents.

• No sé, em costa acceptar-ho, Unio.

• És molt fàcil. Segur que recordes com acaba aquesta frase: No importa on caiem, no importa com creixem…

• … sempre estarem junts i enganyarem tants peixos com podem… No m’ho puc creure. Després de tant de temps…

• Tota la meva vida buscant-te i et tenia al meu costat. Veus com la vida de les nàiades no és tan avorrida? Tot el que ens ha passat, ens ha portat aquí.

• Sí que és avorrida, però abans he dit que som una excepció. Em creus ara?

• I tant, som una magnífica excepció.

I així va ser com un amor juvenil perdut va acabar convertint-se, per sorpresa, en un amor adult. Tot i els canvis que pateixen les nàiades entre la seva forma larvària, els gloquidis que viuen com a paràsits d’alguns peixos, i la seva forma adulta, la petxina que filtra aigua dolça per alimentar-se, dos exemplars van poder reconèixer-se després de molt de temps separats

Informació addicional:

• L’ecologia de les nàiades
• Espècies de nàiades
• Característiques generals de les nàiades
• Amenaces de les nàiades
• Els usos de les nàiades