Collserola és un dels parcs naturals més “joves” de Catalunya, ja que va ser declarat com a tal l’any 2010. Tot i això, la Serra de Collserola, on se situa, gaudeix de protecció oficial des de l’any 1953. A més, és un dels que pateix una major pressió humana, principalment urbanística.

Això és degut al fet que està enmig de l’àrea metropolitana de Barcelona, formant part de les poblacions de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. La presència de tants municipis i tanta gent (més de la meitat de la població de Catalunya – més de 3 milions de persones) fa evident la pressió humana, cosa que pot portar conseqüències negatives a aquesta àrea.

Es considera el principal pulmó verd de l’àrea metropolitana i és destí de moltes persones que decideixen passejar i perdre’s pels seus boscos. De fet l’afluència de gent és tant alta, sobretot en dies festius, que és difícil caminar-hi o anar-hi en bici sense trobar-se algú. Com a efecte negatiu, provoca que sigui més difícil observar animals, ja que en certes zones el silenci és el gran absent.

Tot i això, Collserola està ple de camins i itineraris per on passejar tranquil·lament, oblidant que s’està a prop de la zona més poblada de Catalunya. En el nostre cas, proposem una ruta circular que comença i acaba al Centre d’Informació del parc i que arriba fins a la font de la Budellera, molt propera al barri de Vallvidrera, a Barcelona.

Aquest itinerari es pot fer amb nens sense cap problema i dura al voltant de 2 hores i mitja, sense parar per menjar. Com sempre recomanem portar una guia de camp i caminar en silenci per poder escoltar bé els ocells i no molestar a la resta d’animals (encara que moltes persones que ens trobarem fan molt xivarri). Com que és una zona boscosa, els prismàtics no són tant necessaris, encara que quan és època de migració es poden veure nombroses aus rapinyaires.

Per començar l’itinerari, baixarem a l’estació de Ferrocarril de la Generalitat de Baixador de Vallvidrera (vigileu quina línia agafeu, perquè no totes hi paren). Des d’aquí, sortirem de les màquines per picar el bitllet i, a mà esquerra, pujarem unes escales que ens duran primer a Vil·la Joana i després al Centre d’Informació del parc. En aquest primer tram, podem trobar diverses espècies de plantes molt comunes, com poden ser el pi blanc (Pinus halepensis), l’alzina (Quercus ilex) o el garric (Quercus coccifera), però també una espècie exòtica invasora com és la mimosa (Acacia dealbata). En cas de venir en cotxe, ens saltarem aquest tram i començarem directament al Centre d’Informació, prop d’on aparcarem.

Un cop allà, seguirem el camí asfaltat que puja pel costat del centre fins que trobem un cartell que ens marca la direcció de la font de la Budellera (en alguns casos, els cartells indiquen “Itinerari de la Budellera”), donant la volta a l’escola Els Xiprers. La resta del camí es fa per una carretera de terra i només hem d’anar seguint els cartells que ens guien cap a la font de la Budellera.

En aquest sector, en el que anem alternant zones assolellades i zones d’obaga, podem observar diversos tipus de plantes, a part de les ja mencionades, com l’estepa blanca i la negra (Cistus albidus i Cistus monspeliensis), l’argelaga (Genista scorpius), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l’arboç (Arbutus unedo), l’heura (Hedera helix), el roure martinenc (Quercus pubescens), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’arítjol (Smilax aspera), el bruc boal (Erica arborea) i el melic de venus (Umbilicus rupestris, situat en esquerdes a la roca). D’aquesta manera, podem veure plantes amb tipologies diferents (arbres, arbusts, lianes…). A les zones més humides, a més, es pot trobar una vegetació amb alts requeriments d’aigua i humitat, com diversos tipus de falgueres.

Pel que fa als animals, en aquest tram només vam poder observar una parella de tudons (Columba palumbus), algunes papallones, una sargantana bruna (Podarcis liolepis) i un parell de saltamartins d’ales blaves (Oedipoda caerulescens). Tot i així, vam poder sentir el típic soroll del gaig (Garrulus glandarius) i el ronc d’un senglar (Sus scrofa), amagat entre els arbustos, fora de la nostra vista.

Un cop vam arribar a la font de la Budellera, on podem descansar tranquil·lament, ja sigui dinant o simplement per gaudir de la font, vam veure dues mallerengues carboneres (Parus major). No és estrany trobar-s’hi també altres petits ocells com pit-roigs (Erithacus rubecula). La construcció de la font té diversos pisos: en el superior hi ha la font pròpiament dita, en el mitjà hi ha una altra font on és habitual trobar capgrossos d’amfibis, i a l’inferior trobem un petit rec que dirigeix l’aigua cap al fons de la vall, formant una riera.

Aquesta baixada és la que hem d’agafar per, a partir d’un camí que surt de la part intermitja de la font, tornar al punt d’inici. S’ha de vigilar perquè al principi és una zona força humida i empinada i es pot patinar, però després el camí es torna força pla. En aquest moment ens trobem unes escales que baixen, al costat de les quals hi ha una tanca metàl·lica que delimita una finca. És destacable la presència d’un cotxe abandonat i oxidat a l’altra banda de la tanca. Precisament al costat seu vam veure un dels bolets més peculiars que existeixen, el Clathrus ruber, amb la seva forma de reixa vermella i l’olor pudent que atrau les mosques, les quals disseminaran les seves espores. És important remarcar que no és comestible.

Seguint la baixada, hem d’arribar fins a un aparcament, moment en el que haurem de creuar la carretera (s’ha de vigilar molt amb els cotxes) i baixar unes escales que ens porten al fons de la vall. En aquesta àrea trobem un bosc humit, amb plantes com l’ortiga (Urtica sp), el til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos) o l’arç blanc (Crataegus monogyna). També podem trobar mates d’esbarzers (Rubus ulmifolius). Respecte la fauna, vam observar un pit-roig.

Si seguim el sender marcat, arribem a un punt on hi ha unes altres escales, que ens duen a la carretera i que hem de creuar altre cop. Després, només queda seguir la carretera asfaltada i tornem al Centre d’Informació, des d’on tornarem a la parada de ferrocarrils per les mateixes escales del principi o on anirem a buscar el cotxe que hem aparcat a prop.

Recomanem fer aquest itinerari aviat, ja que a mesura que passa el matí, es va omplint de gent i es perd la tranquil·litat que un espera trobar-se a un parc natural, així com la possibilitat de trobar diverses espècies d’animals.

A més, com sempre, recordem que les espècies que ens trobem poden ser diferents o presentar un estat diferent segons l’època de l’any. Motiu pel qual serà interessant visitar Collserola en altres moments.

Si la ruta us agrada i l’acabeu fent, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.