Quan pensem en els incendis, solem veure aquestes pertorbacions com una catàstrofe perjudicial per a la flora i la fauna d’un ecosistema: entenem que fan desaparèixer hàbitats i poblacions d’éssers vius. I, tot i que molts cops pot ser així, s’ha d’entendre que en alguns casos permeten crear noves oportunitats per a algunes espècies d’animals o plantes d’una zona, de forma que no es pot generalitzar i hem de conèixer el context per valorar els efectes de cada situació. És per això que des de Creatibio hem volgut tractar aquest tema per entendre les conseqüències que tenen en els diferents grups faunístics.

Un dels impactes principals és la mortalitat directa causada pel foc i en aquest aspecte, poc es pot considerar. Però a això hem d’afegir un altre aspecte, i són els canvis que provoca en l’estructura de l’hàbitat:  en la majoria de situacions la riquesa biològica o el número d’espècies disminueix, ja que l’habitat es veurà modificat. Això implica un canvi en les espècies dominants i, per tant, en l’estat de l’ecosistema: les espècies protagonistes poden deixar de ser-ho, ja que l’espai serà ocupat per espècies oportunistes o bé beneficiades per un nou context biològic.

Si pensem en el grup animal que possiblement està menys afectat per aquest problema, caurem fàcilment en la conclusió  que són les aus, degut a la seva capacitat per a recórrer grans distàncies i, per tant, d’evitar les conseqüències que podrien sorgir en qualsevol situació de perill. En el cas dels mamífers la situació sol ser diferent ja que les seves poblacions disminueixen molt durant els incendis, però com avançàvem en el principi de l’article, sempre hi ha alguna excepció. Algunes espècies aprofiten la creació de nous espais o nínxols disponibles després de la pertorbació i per tant, troben en els incendis noves oportunitats. Són especies que prefereixen espais oberts i plans, amb una estructura arbòria menys desenvolupada.

En el cas dels rèptils, l’impacte és diferent segons les espècies, havent-hi un canvi d’espècies dominants
durant el procés. La riquesa biològica cau de forma immediata després del foc, però va augmentant amb el temps, sent curiosament el grup d’animals vertebrats més abundant a les zones cremades: les poques espècies que es fan més presents són la salamanquesa comuna (Tarentola mauritanica) i la sargantana (Podarcis hispànica). La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) també prospera a llarg terme, però a curt pateix una forta davallada (alta mortalitat) i, per tant, les conseqüències immediates poden ser greus per a les seves poblacions.

En els invertebrats, tenim diferents respostes als incendis. Pel que fa als gasteròpodes terrestres (cargols), hi ha un impacte negatiu, ja que la riquesa d’espècies disminueix. Tot i això, l’abundància d’exemplars no ho fa, ja que hi ha un recanvi d’espècies més adaptades a espais oberts i ambients secs que aprofiten la nova situació que s’ha originat. En aquest cas la seva recolonització és evidentment lenta degut al ritme de vida i al cicle vital d’aquests animals (4 anys després de l’incendi encara hi ha espècies de llocs oberts tot i que l’estructura de l’ecosistema torni a ser semblant a la que hi havia abans de l’incendi).

Les aranyes pateixen una disminució de la riquesa, però pels coleòpters (escarabats) augmenta tant el nombre com la riquesa de les espècies a les zones cremades, encara que són diferents a les de les zones no cremades adjacents: els protagonistes han tornat a canviar, i com en el cas dels gasteròpodes, es veu una diferència entre una zona afectada i una zona no afectada, encara que aquestes estiguin prop.

Respecte els himenòpters, que comprèn el grup de les formigues, abelles i avespes,  també hi ha un augment en la riquesa (hi ha més famílies). Les formigues són les més abundants, encara que són possiblement un dels grups que menys impacte reben pels incendis. En aquest cas, el seu èxit no es basa en la capacitat de recórrer grans distàncies com les aus, sinó en la capacitat d’adaptar-se a diferents ambients. D’aquesta manera es recuperen amb rapidesa aprofitant tots els recursos disponibles, ja que són espècies generalistes i realitzen una important funció en la xarxa tròfica.

Cal entendre que en tot aquest procés s’ha de considerar el cicle de vida de cada organisme. Els insectes es reprodueixen amb facilitat i creixen amb molta més velocitat que els vertebrats, per tant, probablement colonitzaran i repoblaran els nínxols disponibles molt abans que la majoria de poblacions de vertebrats. A més a més, però, cal tenir en compte la migració d’individus d’altres zones, factor que pot facilitar el procés de recuperació d’una zona cremada. I és que molts cops, en la gestió mediambiental, s’ha de contemplar la connectivitat entre diferents àrees, molt important en la conservació de la natura.

En resum, no podem simplificar els incendis com una pertorbació netament perjudicial perquè hem vist que hi ha espècies que en surten beneficiades. El proper cop que hi hagi un incendi en una zona que coneixeu bé, aprofiteu per visitar-la un cop s’hagi extingit. D’aquesta manera podreu observar la diferència en la fauna del lloc i veure que alguns animals n’han sortit beneficiats.

Informació relacionada:

• El paradigma canviant dels incendis
• Fotografies
• Il·lustracions