Probablement haureu sentit a parlar del cranc de riu autòcton o cranc de potes blanques, ja que durant els últims anys s’ha posat de manifest la greu regressió que ha sofert a tot Catalunya. Es tracta d’un invertebrat que es troba al fons aquàtic del nostre patrimoni natural que, tot i que no compta amb una especial capacitat de nadar, pot moure’s veloçment si es sent amenaçat.

Aquest crustaci era una espècie molt habitual al llarg dels rius catalans, però la problemàtica que tractarem avui ha anat augmentat any rere any, fins al punt que la supervivència de la espècie corre perill i es considera en perill d’extinció. Com en molts altres casos en el món de la conservació, la causa del declivi del cranc de riu autòcton està relacionat amb espècies al·lòctones, tractant-se en aquest cas de les espècies de cranc senyal i cranc de riu americà. Aquestes espècies van arribar a Espanya introduïts per l’administració pública per reemplaçar el cranc autòcton.

Tot i que en la majoria de casos, les espècies invasores solen competir o bé depredar sobre les espècies autòctones (fet que causa la disminució poblacional d’aquestes últimes), en el cranc de riu autòcton no és l’efecte directe de la presència d’aquestes altres espècies el causant del declivi, sinó una malaltia. Aquesta s’anomena afanomicosi, i està produïda per l’organisme Afanomyces.

Els seus efectes resideixen en una paràlisi de l’individu, que afecta tant a les articulacions com als òrgans vitals. Tot i que el cranc senyal i el cranc de riu americà son vectors de transmissió, no la sofreixen. En aquest cas no estan afectats per la malaltia perquè presenten un grau de resistència que consisteix en la melanització, de forma que s’envolta el patogen amb una càpsula de melanina i s’aconsegueix frenar l’avanç del patogen, convertint-se en una malaltia crònica.

Però no és aquest el factor més important, sinó que hi ha dos punts que fan que la malaltia sigui tan temible per a les poblacions autòctones. El primer punt, es que no hi ha signes evidents que els cranc la tinguin. Això implica la dificultat d’actuar sobre una població on hi ha individus afectats: en qüestió de poc temps, tots els individus s’acaben contagiant. El segon punt, i el més temible, es que la mortalitat és del 100 %, per tant, qualsevol animal contagiat mor.

Si tenim en compte els dos punts comentats, ens podem imaginar com pot afectar a l’espècie protagonista de l’article d’avui. Una població pot estar perfectament però desaparèixer completament al cap de pocs dies. Es sap que el fong es dispersa principalment a través de l’aigua mitjançant les espores fins que aquestes troben a un cranc, en el qual es desenvolupa l’organisme causant la malaltia. Sense el cranc, el patogen es mor, ja que no pot sobreviure.

Tenint en compte aquesta informació, cal dir que les previsions per la recuperació d’aquesta espècie son pessimistes. S’han pres mesures per tal d’augmentar el número d’individus en els nostres rius, però semblen no ser suficients. De totes formes, les esperances no s’han perdut completament. Actualment sembla que hi ha una població de cranc autòcton que presenta una certa resistència a la malaltia, sobrevivint com a mínim 3 mesos a la seva exposició.

Es van realitzar estudis per conèixer més sobre aquesta resistència que s’ha assolit en alguns llocs concrets, però malauradament es van haver d’interrompre, de forma que no s’ha pogut aconseguir la informació necessària. Es pensa que podria passar, com en els cas de les espècies al·lòctones, que aquesta resistència o adaptació provingués d’una certa melanització dels individus.

Una cosa està clara, i es que actualment aquesta podria ser l’única esperança per la supervivència de l’espècie. D’altra banda, sembla que el seu futur està condemnat. No solament això, sinó que sembla encara més evident que introduir una espècie “de novo”, és a dir, fer una introducció artificial des de zero, pot suposar un problema. Tot i que pugui semblar una solució, quan es treballa amb organismes vius les conseqüències dels actes solen ser imprevisibles.

Informació relacionada:

• Anècdotes de muda
• Una vida amb el cranc de riu
• Fotografies
• Il·lustracions