El Delta del Llobregat està situat a la desembocadura del riu amb el mateix nom, entre els massissos de Montjuïc i del Garraf i ocupa una extensió de 98 quilòmetres quadrats. La seva aparició és recent: des de l’època romana ha anat creixent fins al segle XIX. Els materials que formen el delta han permès la presència d’un aqüífer que ha facilitat un ús intens d’aquesta zona, principalment l’agricultura, que encara avui dia ocupa una bona part del delta.

Les llacunes disperses pel delta, al sud del riu Llobregat, també són alimentades per aquest mateix aqüífer. A part de les llacunes, hi trobem una gran varietat d’hàbitats que tenen interès europeu, motiu pel qual més de 900 hectàrees han sigut declarades com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), que també formen part de la Xarxa Natura 200. A més, d’aquestes 900 hectàrees prop de 500 són Reserva Natural Parcial.

Tot i això, la flora i la fauna han de conviure amb una intensa activitat humana, a part de l’agricultura: zones urbanes, industrials, de serveis, xarxes viàries i ferroviàries i les infraestructures del Port de Barcelona i de l’Aeroport del Prat. Precisament aquest últim marca de manera molt important l’itinerari que proposem, ja que cada 5 minuts passa un avió per sobre que aterra a l’aeroport, fent un soroll bastant imponent.

L’itinerari que proposem al Delta del Llobregat se situa en el que s’anomenen els Espais Naturals del riu Llobregat. És una ruta circular i absolutament plana, molt fàcil per fer amb nens, que vam tardar en completar 4 hores (tenint en compte que vam parar als aguaits i vam dinar pel camí). Com sempre, és important dur prismàtics i guies de fauna i/o flora. És important destacar que no es pot fer aquesta ruta amb bicicleta, només es pot fer a peu. Dels tres itineraris que es poden fer (per a més informació, visiteu la web del Consorci del Delta, nosaltres vam fer part del número 2 (encara que es poden combinar els tres sense problemes).

Per arribar-hi recomanem molt fermament anar-hi amb cotxe, ja que és molt més fàcil de combinar: arribar fins al Prat de Llobregat i seguir les indicacions que van a la platja fins que es troben les que indiquen “Espais Naturals del riu” i que porten a un pàrquing on deixar el cotxe. Des d’allà se segueix la carretera durant uns 5 minuts fins arribar a la caseta d’informació.

Nosaltres hi vam anar amb transport públic, cosa que ens va obligar a fer una combinació de mitjans complicada: en tren (o metro L9) fins al Prat de Llobregat i allà agafar el bus PR3 fins a la parada de Cementiri Sud – Tanatori. Un cop es baixa de l’autobús, toca caminar uns 20 minuts (havent creuat la carretera) en direcció a l’aeroport, fins que ens trobem el mirador de l’aeroport (una zona amb bancs per veure aterrar els avions). D’allà parteix una carretera que va al pàrquing mencionat abans i que s’ha de passar de llarg (on casualment vam trobar una cria de serp verda – Malpolon monspessulanus – morta feia poca estona). Al final de tot arribarem a l’entrada dels Espais Naturals, on hi ha la caseta d’informació.

En aquesta caseta podeu preguntar si hi ha alguna espècie atípica que s’hagi vist recentment. En cas afirmatiu, pot donar un al·licient a l’itinerari.

Al principi de l’itinerari ens trobem amb diferents tipologies vegetals segons la banda del camí que mirem. A l’esquerra trobem plantes típiques mediterrànies com el llentiscle (Pistacia lentiscus) o la ginesta (Spartium junceum), mentre que a la banda dreta hi ha nombrosos àlbers (Populus alba). També hi podem trobar mates d’estepa blanca (Cistus albidus), estepa negra (Cistus monspeliensis), fonoll (Foeniculum vulgare) o arç blanc (Crataegus monogyna), entre d’altres.

En aquesta primera part vam veure moltes libèl·lules. Afortunadament, com que anàvem amb un expert que coneix bé les espècies de libèl·lula a Catalunya, no vam tenir problemes en identificar-les: Anax imperator (la més gran d’Europa occidental; els mascles són de color blau i les femelles són verdoses), Trithemis annulata (el mascle d’un color violeta brillant i la femella de color marró; és una espècie cada vegada més abundant gràcies al canvi climàtic, ja que prové d’Àfrica), Orthetrum cancellatum (els mascles tenen el cap i el tòrax marronós i l’abdomen blau, mentre que les femelles són totalment grogues amb dues línies negres a l’abdomen), Crocothemis erythraea (el mascle de color vermell brillant i la femella bruna) i Sympetrum fonscolombii (el mascle també vermell brillant i la femella groga).

Tot i que totes aquestes les vam veure al principi, abans d’arribar al primer aguait, es van anar repetint al llarg de l’itinerari. A més, en aquest tram vam veure una espècie d’ocell introduïda: el bec de corall senegalès (Estrilda astrild), molt usat com a ocell de gàbia i que va aparèixer a Catalunya fa una dècada. El seu origen són individus domèstics escapats, encara que no se sap d’on provenen exactament.

Una curiositat que també vam trobar en aquest tram va ser una vespa de vellut, de la família Mutillidae. La femella, a primera vista, sembla una formiga perquè no té ales, però un cop d’ull detingut permet veure que es diferencia per la seva coloració i per estar recoberta de pèls (d’aquí el nom). A més, també presenten fibló.

Un cop al primer aguait, vam començar a veure més vertebrats en els prats humits, quasi totalment desbrossats per poder-hi pasturar ramats. En aquest cas, nosaltres vam veure-hi cavalls. A més, vam veure diversos ocells com esplugabous (Bubulcus ibis), polla blava (Porphyrio porphyrio), ànec collverd (Anas platyrhynchos), oca vulgar (Anser anser), oreneta vulgar (Hirundo rustica), martinet ros (Ardeola ralloides) i martinet blanc (Egretta garzetta).

Seguint el camí que passa pels prats humits (el que va cap a l’esquerra) vam trobar diverses caderneres (Carduelis carduelis) volant, així com garces (Pica pica) i tudons (Columba palumbus). També vam veure un borinot (Xylocopa violacea) volant entre flors i un grup de bernats pescaires (Ardea cinerea) volant davant d’un dels molts avions que ens van passar per sobre. Aquesta zona va començar a tenir una presència abundant de joncs (Juncus sp), que ja no ens van abandonar en el que quedava de dia, i d’esbarzers (Rubus ulmifolius). Entre els arbres i arbusts d’aquesta zona vam poder observar la femella del mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i una papallona Papilio macao, una de les més maques que hi ha a Catalunya.

En el següent aguait (un mur de fusta amb espais per on veure el prat humit) vam poder observar diversos ocells limícoles com el becadell (Gallinago gallinago), el batallaire (Philomachus pugnax) i el corriol gros (Charadrius hiaticula). Passat aquest aguait vam trencar pel camí que quedava a mà dreta, amb joncs flanquejant tota la banda esquerra. Al cap d’una estona vam tornar a girar a la dreta, per una passarel·la de fusta, que ens va porta a l’aguait del Sabogat, on vam dinar. Aquest aguait i el de Cal Tet, més endavant, permeten observar diferents punts de l’Estany de Cal Tet, on vam veure la majoria d’animals. Allà vam observar fotges (Fulica atra), gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), gavians argentats (Larus michahellis), ànecs grisets (Anas strepera), ànecs cullerots (Anas clypeata), morells cap roig (Aythya ferina), capbussets (Tachybaptus ruficollis), capbussons emplomallats (Podiceps cristatus) i una gamba verda (Tringa nebularia). També vam veure nombroses tortugues de Florida (Trachemys scripta), un bernat pescaire que havia caçat una anguila (Anguilla anguilla) i un porc senglar (Sus scrofa).

L’itinerari prop de l’aguait de Cal Tet i en direcció al riu Llobregat (quan el camí ens fa girar a esquerra i dreta, respectivament, venint des de l’aguait del Sabogal) està bordejat per pi pinyoner (Pinus pinea), amb alguna mata d’arítjol (Smilax aspera). En aquest tram en direcció al Llobregat vam veure una femella de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i un saltamartí molt peculiar (Acrida ungarica). Al final es pot anar a la dreta, cap a un mirador que permet veure la platja protegida i la desembocadura del riu, o a l’esquerra, que és el camí que retorna cap a l’inici de l’itinerari i que voreja el riu, flanquejat per joncs, arbres de ribera i tamarius (Tamarix gallica). Aquí vam veure diverses orenetes de ribera (Riparia riparia) volant per sobre nostre i vam sentir més d’un rossinyol bord (Cettia cetti).

A l’últim tros de l’itinerari, quan el camí gira a l’esquerra per acabar a la caseta d’informació de l’inici, hi ha un punt on es poden veure flamencs (Phoenicopterus roseus) al riu Llobregat, direcció muntanya. Això sí, es necessiten els prismàtics per poder veure’ls.

En conclusió, un itinerari molt fàcil, que permet veure forces espècies i molt a prop de la ciutat de Barcelona. Pot ser interessant anar-hi també en altres èpoques de l’any: a la primavera i a principis de tardor permet veure ocells en migració i a l’hivern permet veure els que estan hivernant. L’inconvenient és que la presència de l’aeroport i la forta pressió humana tenen un impacte negatiu per la biodiversitat del delta. Tot i això, no deixa de ser una ruta més que interessant.

Si la ruta us agrada i l’acabeu fent, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.