Depredadors de la trenca
L’Associació TRENCA porta uns quants anys treballant en la conservació de l’espècie a través de la protecció de les últimes parelles i la conservació de les zones de cria, així com el reforç poblacional mitjançant un ambiciós programa de cria en captivitat i del posterior alliberament de polls. Aquest treball s’està realitzant gràcies al recolzament del Centre de Recuperació i Cria en Captivitat de Vallcalent (Lleida), gestionat per la Generalitat de Catalunya, i amb l’ajuda econòmica de la Fundación Biodiversidad, de la Generalitat de Catalunya i del Zoo de Barcelona. WWF contribueix amb el projecte de la trenca a través d’una aliança estratègica destinada a recolzar el treball de TRENCA. Aquesta col.laboració es centra en l’assesorament tècnic, la recerca de finançament i en la difusió de les fites del projecte de conservació de la Trenca.
La trenca, com molts altres animals, té depredadors. Ella mateixa és depredadora de diversos invertebrats, però com que no és el l’animal que està al capdamunt de la cadena alimentària, altres es poden alimentar d’ella. Tot i així, no tots els seus depredadors l’afecten de la mateixa manera: hi ha diferència entre si la trenca és adulta o és una cria.
Com s’ha comentat en altres continguts sobre aquesta espècie, la trenca és un animal del qual se sap poc. A més, només ens referim a la seva biologia i ecologia a Catalunya, un dels llocs de cria a Europa. En aquest sentit, començarem pels depredadors de la trenca adulta, que serien els primers que poden venir a la ment quan es parla d’un animal que es menja a un altre.
Així, trobem que dos dels seus depredadors venen també des de l’aire i corresponen a dos rapinyaires: el falcó mostatxut (Falco subbuteo) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). Ambdós rapinyaires són relativament semblants, sobretot en mida i alimentació. Tot i això, el xoriguer s’alimenta més de petits vertebrats, mentre que el falcó mostatxut s’alimenta més de grans invertebrats.
A més, el falcó mostatxut té la particularitat que també és un ocell migrador, de manera que coincideix amb la trenca durant l’època de reproducció.
Pel que fa a les cries, o inclús els ous, el principal depredador és la garsa (Pica pica), encara que depenent de l’accés al niu, alguns mustèlids també poden trobar menjar en els ous o les cries de la trenca.
Com que la garsa és l’animal que més afecta als nius, és en el que ens centrarem. De fet, és tant problemàtic que des de l’associació Trenca i el Centre de Fauna de Vallcalent fan esforços per retirar totes les garses que poden viure prop dels nius quan la trenca arriba durant l’època de reproducció.
El mètode de la garsa per localitzar els nius és trobar un mascle de trenca que entra i surt constantment d’un arbre. Aquest comportament implica que està alimentant a les seves cries, sent un senyal molt clar per a les garses. De fet, la depredació de pollets és més alta que la d’ous, ja que el moviment del mascle és més marcat un cop han nascut les seves cries que abans.
A tot això, s’ha de tenir en compte que els exemplars criats en captivitat són més innocents que els salvatges, de manera que solen ser més sovint víctimes dels depredadors.
Informació addicional:
0 Comments