Els ratpenats o quiròpters conformen un dels grups de mamífers més curiosos, ja que al llarg de l’evolució han presentat una sèrie de característiques i modificacions estructurals del seu cos que els han permès establir-se en un espai aeri principalment regnat per altres grups animals, com els ocells i els insectes. Precisament avui us parlarem a Creatibio d’una d’aquestes característiques especials, i es tracta d’una forma d’orientar-se en l’entorn amb l’ajuda del sons: l’ecolocació.

Els ratpenats: animals nocturns

Abans de tot hem de saber que els ratpenats són nocturns, possiblement com una estratègia vital per no competir directament amb les aus a l’hora de caçar insectes, ja que aquest grup animal ho fa durant el dia. Com us podeu imaginar, caçar insectes per la nit no deu ser pas fàcil i, tot i que els ratpenats no són cecs del tot (tenen una visió pobra però poden veure imatges en blanc en negre), les capacitats sensorials necessàries per poder caçar uns animals de mida tant petita durant la nit han de ser molt altes.

Per solucionar aquest problema,  els ratpenats emeten uns ultrasons que reboten  contra els materials i estructures del seu entorn i el seu eco és captat per les orelles, de manera que poden crear una “imatge” de l’entorn on estan. Quan han localitzat una presa, centren els ultrasons orientant-lo cap on aquesta està, afinant cada cop la precisió dels sons mentre s’hi acosten. D’aquesta forma poden atrapar insectes voladors, però també altres animals artròpodes, com aranyes, escolopendres o escorpins.

Els ratpenats compten amb una capacitat extraordinària que els permet orientar-se amb condicions d’alta foscor. Imatge original de Clement Coutard, obtinguda de Flickr.

 No són els únics que utilitzen ecolocació

Però no penseu que aquest procés està patentat únicament pels quiròpters. També els cetacis, com per exemple les balenes, utilitzen l’ecolocació com a forma de comunicació. La principal diferència entre aquests i els sons dels ratpenats, però, es que mentre que els primers usen infrasons amb una freqüència inferior a la que podem escoltar els humans, els ratpenats utilitzen ultrasons, és a dir, sons amb una freqüència auditiva superior a la que podem escoltar nosaltres. En el cas dels cetacis, a més, els científics han trobat evidències que tenen diferents sons per als diferents individus, de forma que cada animal té una identificació diferent i exclusiva.

Modificacions que els permeten captar i emetre infrasons

Com us podeu imaginar, per poder captar aquests sons, han de presentar modificacions importants en les seves estructures sensorials. En aquest cas, en totes les espècies catalanes (tot i que no necessàriament passa en totes les espècies arreu del món), trobem un cap que ha estat modificat juntament amb uns òrgans sensitius adaptats al procés de comunicació.

La forma del cap difereix molt entre les diferents espècies: les tres famílies que hi ha a Catalunya tenen a la vegada tres estructures diferenciades i que ens permet reconèixer-les, però això sí, totes tenen en comú unes grans orelles.

Per una banca, els vespertiliònids (el grup més nombrós, amb 24 espècies) tenen el musell allargat, que us podria recordar al d’un gos. D’altra banda, els rinolòfids (hi ha 4 espècies a Catalunya) tenen unes curioses excrescències nasals en forma de ferradura. I l’últim dels grups, els molòsids (solament hi ha un representant al territori català) presenten uns llavis molsuts i arrugats, que els hi cauen per damunt de la comissura bucal.

Els rinolòfids presenten uns orificis nassals en forma de ferradura, que els permeten emitir els ultrasons. Imatge d’Alexandre Roux, obtinguda a Flickr.

Aquestes diferències en el cap i la cara estan relacionades amb les maneres com duen a terme l’ecolocació: els primers i els tercers emeten els ultrasons des de la boca, mentre que els segons ho fan des del nas. La diferència més important que tenen els Molòsids és que presenten una cua llarga que els fa fàcils de reconèixer.

Els ratpenats, control natural de poblacions d’insectes

Tenint en compte que són animals que necessiten menjar molt, i que molts cops poden estar prop de nuclis urbans, es pot entendre fàcilment el paper que fan en el control naturals d’espècies (o fins i tot plagues) d’insectes. És una llàstima que l’ús de pesticides, la deforestació i les pertorbacions humanes amenacin una gran quantitat de les poblacions d’aquests animals.

El pròxim dia que estigueu passejant ben arribada la tarda i mireu un animal que es mou pel cel de forma estrambòtica, fent moviments ràpids i canviant de direcció, estareu veient un ratpenat.  Recordeu que s’orienta emetent uns sons que el permeten crear una imatge del seu entorn, de manera que possiblement hagi sortit per buscar menjar. I sabent que us pot estar fent un favor menjant-se mosquits que no us picaran, serà un bon moment per començar a veure aquest animal com una espècie molt interessant i beneficiosa

Informació addicional:

• Un Ícar per als ratpenats
• Els ambients on viuen els ratpenats
• Un ratpenat al detall