Sabeu què són les nàiades? Si feu una petita cerca per internet podreu trobar que es tracta d’unes divinitats de la mitologia grega, filles de Zeus. Unes nimfes  que representaven l’aigua de llacs i fonts, entre d’altres.

Però clar, això es tracta d’una web dedicada a la conservació de la fauna i flora catalana, per tant ja podeu imaginar que aquesta resposta té truc. Es tracta d’una espècie de mol·lusc bivalve d’aigua dolça, que ha sofert una gran regressió a Catalunya en els últims anys. Així que si voleu entendre què és allò que dóna valor a aquests animals, que tenen un paper molt rellevant en el seu ecosistema, no dubteu en continuar llegint.

Les nàiades solen viure mig enterrades a la llera de rius, rieres i canals, on filtren l’aigua per obtenir aliment, de forma similar a les petxines que trobem a la platja que anem a l’estiu. La gran importància ecològica de les nàiades en els ecosistemes fluvials on habiten es deu a varis factors.

Diferents mides de les nàiades, que corresponen als diferents estadis de creixement

Per una banda, aquestes espècies ocupen una posició molt important com a lligam entre el bentos (la part fonda de l’aigua on viuen els adults), el plàncton que circula per l’aigua del qual s’alimenten i els peixos que utilitzen per completar el seu cicle vital. Amb tot això podem entendre el paper clau en la connexió entre diferents estrats o components tròfics, un paper relacionat amb la funció i la qualitat de riu.

A més, el fet que la seva alimentació estigui basada en el mecanisme de filtració contínua constitueix un eficaç sistema per a depurar les aigües fluvials. Es tracta, en aquest sentit, d’espècies paraigües, perquè la seva protecció afavoreix la riquesa d’altres espècies a l’ecosistema que s’aprofiten de l’estat del riu.

El fet que necessiten peixos com a hostes és un dels punts més curiosos de la espècie. De fet, cada espècie de nàiada parasita unes espècies de peixos concrets per continuar amb el seu cicle vital. Es tracta d’espècies amb les que ha compartit ecosistema al llarg de la seva evolució i, per tant, aquest fet ens mostra la importància que tenen la història evolutiva i el context per entendre el present de les espècies que habiten en el nostre món.

A Catalunya podem trobar diferents espècies d’aquest mol·lusc, com la nàiade auriculada (Margaritifera auricularia), que es tracta d’una espècie que en tot Espanya només es troba en alguns punts de l’Ebre, alguns d’ells a Catalunya. Pot parasitar dues espècies diferents de peixos: l’esturió, actualment extingit en els nostres rius; i la rabosa de riu, que actualment no té molt millor futur a Catalunya, ja que es troba en perill d’extinció.

També trobem dins la nostra fauna Unio mancus, que parasita el bagre i els barbs. Tot i així, s’han fet experiments en condicions controlades on s’ha vist que és possible que parasitin altres espècies (inclús peixos introduïts). Dues altres espècies que hi ha a Catalunya són Potomida littorali i  Unio ravoisieri.

Per acabar, cal mencionar Anodonta anatina. Aquesta espècie no està tant amenaçada degut a que és capaç de parasitar un rang més ampli de peixos. Per tant, no és tant susceptible com les altres nàiades, que tenen una dependència major dels peixos que parasiten.

I com es produeix la parasitació dels peixos? Per començar, les nàiades han d’aconseguir que l’alliberament dels gloquidis, el nom científic de les larves paràsites, tingui èxit sobre els peixos. A més, s’ha de tenir en compte que aquests creen resistència, de manera que l’any següent no es parasitaran tant fàcilment i, per tant, la reproducció podria complicar-se. Un cop les larves o gloquidis han parasitat al peix, s’enganxen a les brànquies de l’hoste i s’hi queden fins que fan la primera metamorfosi. Després d’aquesta es converteixen en juvenils, que cauen del peix i van al substrat fluvial. Allà tornen a fer una altra metamorfosi per convertir-se en adults i, d’aquesta forma, poder continuar el cicle un cop han arribat a una mida mínima.

La nàiade presenta un complex cicle vital en què depen dels peixos que parasita

Tot plegat forma part d’un procés evolutiu, una carrera on les espècies han d’intentar donar un pas endavant respecte als seus competidors o les espècies amb les que es relacionen. Aquesta carrera és òbvia, per exemple, entre les preses i depredadors, que han evolucionat un al costat de l’altre, adaptant-se als canvis que sofreix l’altre espècie al llarg del temps.

Com veieu, el cicle vital té generalment una forta dependència d’unes poques espècies. Si a això li sumem la regressió que han sofert els peixos als que solen parasitar, entre d’altres factors, podem entendre la forta disminució de les poblacions catalanes de nàiades. Si no es recuperen les espècies de peixos autòctons, poca cosa hi tenim a dir.

Hem de ser conscients del valor ecològic que tenen les nàiades i de la pèrdua que es dóna amb la seva regressió. Es tracta d’una d’aquelles espècies que generalment es coneixen poc, però que són molt rellevants per als nostres rius.

Informació addicional:

• La bonica excepció de les nàiades
• Espècies de nàiades
• Característiques generals de les nàiades
• Amenaces de les nàiades
• Els usos de les nàiades