A molta gent li agradaria parlar amb els animals, però no poden fer-ho. I si algú ho afirma, se’l considera un boig. Però jo no ho estic. Sóc una persona assenyada, amb el cap on toca. Sóc biòleg i em dedico professionalment a la investigació. I, a més, parlo amb els animals. Per això sé que no estic boig. Ara, també és veritat que ningú sap que parlo amb ells. Des de petit ho he pogut fer. No recordo un moment que no pogués comunicar-me amb els animals. De manera que voler estudiar biologia per treballar amb fauna era quelcom obvi.

Actualment estic treballant amb la tortuga d’estany, de nom científic Emys orbicularis. Aquesta espècie de tortuga d’aigua dolça es troba amenaçada a Catalunya, amb una població que actualment es creu que és de 1000 exemplars. Es coneix quina és la seva alimentació, quins són els seus requeriments per l’hàbitat, quins són els seus depredadors, però encara falta més informació.

Per aconseguir aquesta informació vaig visitar un centre on crien aquesta espècie. Els treballadors em van comentar que se sap poca cosa de l’espècie en llibertat, però que en captivitat arriben a la maduresa sexual  amb un mínim de 6 anys. També em van dir que creuen que en estat salvatge la maduresa es dóna abans, al voltant dels 10 anys, i que hivernen entre novembre i març, moment en el que s’aparellen per mitjà d’una còpula dins de l’aigua.

No em va sorprendre que hi haguessin aspectes desconeguts o poc estudiats i per resoldre’ls vaig anar a veure les tortugues, aprofitant el meu do. Malauradament no em van dir res que no m’haguessin dit els treballadors. Van comentar que elles no han viscut en llibertat, així que no podien dir res sobre la seva biologia en llibertat.

Vaig marxar d’allà decebut, però amb l’esperança que al dia següent, acompanyant-los a treure tortugues exòtiques d’uns estany, pogués trobar tortugues d’estany salvatges.

De bon matí em va recollir un dels treballadors del centre a l’hotel on m’allotjava i vam anar fins on hi havia les trampes per capturar tortugues. Vaig seguir-lo fins ben a la vora d’un estany i va començar a estirar una corda. Entre les herbes va aparèixer un flotador que tenia una xarxa tancada a sota. Al treure-la de l’aigua, estava plena de tortugues, principalment tortugues de Florida (alliberades per algú).

Aquest patró es va repetir en quasi totes les trampes, excepte en una, més aïllada que les altres, on per fi vam trobar una tortuga d’estany. El treballador me la va donar i vaig començar a prendre-li mides: amplada i longitud de la closca i pes.

• Hola, podem parlar? – li vaig preguntar.

La tortuga em va mirar, amb la boca oberta, però no sé si perquè estava sorpresa o perquè em volia mossegar.

• No lo diguis res – va dir una altra tortuga que va treure el cap de l’estany.
• Per què no m’hauria de dir res? – vaig preguntar.
• Per què vols parlar amb mi? – va demanar la tortuga que tenia a les mans.
• Perquè us vull ajudar – vaig contestar.
• No et deixis enganyar – va dir l’altra.
• Em refio de tu. Què vols saber?
• Doncs moltes coses! Ens falta molta informació sobre vosaltres. Per exemple, a quina edat us podeu començar a reproduir?
• Jo als 11, però varia.
• Com que varia?
• Que no tots madurem a la mateixa edat – va contestar la segona tortuga, resignada a parlar. – Els mascles maduren abans i les femelles més tard. Jo sóc una femella i vaig madurar als 13, i ell és un mascle i per això ho va fer abans.
• Però també depèn de l’ambient. Conec alguns exemplars que han madurat abans i tot – va comentar el mascle.
• Però no hi ha una edat concreta? – vaig insistir.
• No – va contestar la femella.
• Podem suposar que la majoria ho fa partir de 10 anys? – vaig insistir, seguint la informació que em van donar el dia abans des del centre de cria.
• Potser – va contestar el mascle. – Què més vols saber?
• En quina època de l’any naixeu?
• Jo vaig néixer a la tardor – va dir la femella.
• I jo a la primavera – va contestar el mascle.
• Com pot ser possible? – no li trobava el sentit.
• Doncs perquè hi ha postes que a l’hivern encara no han sortit – va respondre la femella.
• Però això què vol dir? Que sortiu de l’ou a la tardor i us quedeu sota terra fins la primavera o que sortiu de l’ou directament a la primavera? – vaig preguntar, confós.
• Doncs en el meu cas…

Va callar de cop quan es va acostar el treballador, que havia retornat la trampa a l’aigua. La femella va desaparèixer. Conscient que no tornaria a parlar amb elles, vaig alliberar el mascle, vaig passar les dades al treballador i vam marxar.

I aquí estic, altre cop al laboratori. Em fixo que hi ha dades obtingudes anteriorment que mostren que la maduresa sexual depèn de la mida de cada individu i de les condicions ambientals a les que viu, com havien dit les tortugues. Veig que en captivitat maduren abans perquè tenen creixements més ràpids, i en llibertat maduren més tard perquè creixen més lentament, tal i com comentaven els treballadors del centre.

Respecte al naixement de les cries, em dono compte que ja tenia dades que mostraven aquestes variacions, però pensava que eren errors o cries que havien nascut quan tocava però no s’havien trobat fins a la primavera. Sabent que hi ha la possibilitat que neixin en aquesta època, buscaré més informació sobre això.

El que em queda més clar que abans és que encara queda molt per saber-ho tot sobre les tortugues d’estany. I fins que no tinguem més coneixement sobre elles, no podrem ajudar-les del tot i garantir la seva supervivència. Cosa que vol dir que toca seguir investigant, no hi ha més remei.

  Informació relacionada:

• La tortuga d’estany, una víctima de la transformació agrària
• Il·lustracions
• Fotografies