Els espais naturals a Catalunya
És possible que algun cop, si esteu en un espai natural protegit, us trobeu amb un cartell que us prohibeixi realitzar certes activitats, com el que hi ha just a sota. El més probable és que indiqui l’inici d’una reserva natural. Però sabeu com funcionen els espais naturals i quins tipus hi ha?
Els inicis
Si us parlen de conservació de la biodiversitat, us poden sorgir tot un conjunt de qüestions difícils de definir. Què s’ha de protegir i perquè, són preguntes freqüents en aquest entramat. Però també es cert que quan es pensa en la biodiversitat, molts cops ve a la ment la figura de l’espai natural, una àrea delimitada pel seu interès ecològic, tant faunístic com florístic. Possiblement és la forma més tradicional d’entendre les implicacions i la importància del terme “conservació”, tot i que no és l´única via. En aquest primer article es tractarà com són els espais naturals i quins tipus existeixen a Catalunya.
Fent una mica d’història, tot va començar a Rio de Janeiro, el 1992. A la ciutat brasilera, es va convocar el Conveni sobre la diversitat biològica, buscant la implicació dels estats participants per crear estratègies o plans per conservar de forma sostenible la biodiversitat. Aquell mateix any, es va formar el tractat de la Unió Europea per a permetre un desenvolupament sostenible.
Anteriorment, a Catalunya, ja s’havia establert una llei amb l’objectiu de la creació d’espais d’interès natural, en l’anomenat Pla d’Espais d’Interès Natural (any 1985). Però no va ser fins el 1992 que una sèrie de normes van permetre protegir aquests espais.
Pla d’espais d’interès natural (PEIN)
Des de la seva creació fins ara, el PEIN està conformat per unes 980.000 hectàrees d’espais terrestre (aproximadament una tercera part del territori català), més 77.000 hectàrees d’espai marí.
L’objectiu d’aquest pla és conservar aquells hàbitats, ecosistemes i patrimonis geològics més representatius del territori. També és interessant destacar la inclusió de la protecció d’algunes especies animals i vegetals que, per les seves particularitats o bé pel seu risc d’extinció, tenen una prioritat especial.
Per això dins d’aquestes zones no es pot edificar, ni caçar (potser volies dir alguna altra cosa), ni caçar, així com tampoc s’admet la contaminació llumínica. Altres activitats que fan un ús de les propietats físiques de l’espai, com l’escalada, el descens i l’ala delta, poden requerir una autorització. Pel que fa a la circulació de vehicles, està limitada a camins amb una amplada mínima de 4 metres.
Espais naturals de protecció especial (ENPE) i les seves figures
Tot i això, les zones protegides pel PEIN no són exactament equivalents a la del parc natural (amb la que probablement ho heu relacionat). Per aquest motiu, parlem d’un altre tipus de zones de protecció: els espais naturals de protecció especial (ENPE). Dins d’aquest hi ha espais amb un interès tant ecològic, com científic, educatiu i paisatgístic (entre d’altres).
Les principals figures són: Parc Natural, Parc Nacional, Reserva Natural i Paratge Natural d’Interès Nacional. Aquestes zones ENPE representen una mica menys d’una tercera part del PEIN. Dins de cada una d’elles, la seva gestió i jurisdicció varia.
Com a zones incloses en el PEIN, no hi ha una dotació econònomica ni la obligació de fer un seguiment del seu estat, sinó que cada espai pot establir les seves normes de protecció. Les diferències i particularitats de cada figura mostren un alt grau de complexitat pel que fa a la gestió i la conservació. En el següent quadre podeu trobar un resum de les figures que formen part de l’ENPE i l’objectiu de cada una d’elles.
La Xarxa Natura 2000, lleis que venen d’Europa
Malauradament, la cosa es pot embolicar més, ja que aproximadament un 95% dels territoris PEIN formen part de la Xarxa Natura 2000. De fet, quan es va aprovar la Xarxa Natura 2000, va haver-hi un augment del territori inclòs al PEIN, arribant a representar el 30% que ocupa avui en dia.
La Xarxa Natura 2000 és una delimitació europea d’espais naturals que busca fer compatibles la conservació i l’activitat humana, per tal de conservar bé els habitats i les espècies. Al ser una directiva europea, es tracta d’una directiva situada en un nivell jeràrquic superior. Això implica la incorporació de diferents espais, com els llocs d’importància comunitària (LIC) i les zones d’especial protecció per a Aus (Zepa).
A més, quan els LIC van acompanyats de tota una sèrie de mesures concretes per la seva conservació, passen a convertir-se en zones d’especial conservació (ZEC). Així, un espai dins de la xarxa natura podrà ser designat com a ZEPA o ZEC, i fins i tot com a ambdós.
Com veieu, hi ha diferents tipus d’àrees protegides a Catalunya i diferents nivells de protecció, regits per les lleis europees, estatals o autonòmiques. El més important és tenir clara la funció que duen a terme i ajudar en el seu compliment. Per això, si trobeu un cartell com el de l’inici, feu-ne cas. La natura s’ha de conservar!
Informació relacionada:
0 Comments