Espècies de nàiades

Agraïm la informació cedida per Núria Valls i Oriol Comas, del centre Camadoca Adeffa, a Santa Maria de Merlès, on es du a terme la cria en captivitat de la nàiade Unio mancus.

nàiades

A Catalunya podem trobar cinc espècies de nàiades, també anomenades petxines de riu: la nàiade auriculada (Margaritifera auriculària), que és la més gran de totes i la més amenaçada; Potomida littoralis; Unio mancus (que hi ha científics que en separen exemplars en altres espècies); Unio ravoisieri; i Anodonta anatina.

Les principals diferències entre les cinc espècies de nàiades són morfològiques. Tal i com es veu a la il·lustració la coloració de les espècies varia del negre de la nàiade auriculada al marronós/verdós d’Unio ravoisieri o Potomida littoralis. La mida també és un tret distintiu de cada espècie: la nàiade auriculada, com hem dit, és la més gran de totes, arribant als 18 centímetres de llarg; molt propera a ella hi ha Anodonta anatina, que pot arribar als 17 cm; pel que fa a Unio mancus, pot arribar als 11-12 cm (molt semblant a Unio ravoisieri); i Potomida littoralis és la més petita, tenint una mida d’entre 6 i 8 cm. Totes elles tenen la petxina més o menys allargada, amb l’excepció de Potomida littoralis, que és més arrodonida. Altres característiques com l’alimentació o el cicle vital són iguals en totes elles.

L’estatus de conservació és dolent en quatre de les cinc espècies, sent la nàiade auriculada la més amenaçada de totes. Actualment només es troba al riu Ebre i les seves poblacions, actualment, són molt reduïdes degut a diversos factors, principalment l’entrada d’espècies invasores, l’alteració dels rius i la desaparició dels peixos que parasiten. Aquests fenòmens també afecten a les altres espècies de nàiades, motiu pel qual són objecte de diversos projectes de conservació de les seves poblacions i els seus hàbitats (rius Ebre, Ter, Llobregat o estany de Banyoles, entre d’altres, depenent de les espècies).

L’espècie que no es troba en una situació tant dolenta és Anodonta anatina, gràcies a la seva capacitat de parasitar més espècies de peixos que les altres. D’aquesta manera, no es veu tant afectada per la disminució dels seus hostes.

Informació addicional:

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Share This