El porc senglar (Sus scrofa) és un mamífer ungulat present als boscos d’Europa. El seu nom comú està relacionat amb les glans d’alzines i roures, que són un dels seus menjars preferits. Es tracta d’un animal de mida mitjana, amb un cos gran i les potes relativament curtes en proporció. Els mascles solen pesar uns 80 quilos i les femelles entre 40-60, però alguns mascles grans poden passar fàcilment dels 100 quilos.

En les últimes dècades, el nombre de senglars ha augmentat molt a Catalunya, una tendència general vista en altres llocs. Això es deu al fet que es tracta d’un animal omnívor i intel·ligent, amb gran capacitat per trobar recursos i aliment en molts entorns. A això se li pot sumar el fet que, de forma generalitzada, s’ha produït un abandonament dels camps de conreu, que han esdevingut lentament zones boscoses. En aquest nou context, el senglar troba la cobertura vegetal idònia per viure i desenvolupar la seva activitat. Si, a més, tenim en compte que en la majoria de llocs on es troba no compta amb un depredador natural, es pot entendre l’actual explosió poblacional.

Són habituals els casos en què han aparegut senglars a Barcelona o acostant-se a nuclis urbans propers a la serra de Collserola, buscant aigua o aliment. També és habitual veure’ls en zones agrícoles, on aprofiten per menjar-se els fruits que cauen dels arbres o desenterren les arrels, malmetent els arbres. A més a més, un altre dels problemes comuns són els atropellaments que es produeixen en zones amb tràfic, causant un perill directe per al conductor i importants danys econòmics.

És evident que amb tots aquests problemes, és necessari efectuar un control poblacional per evitar que la situació sigui pitjor. La principal mesura actualment és la caça, mitjançat la qual es poden realitzar batudes o esperes en zones on aquests animals han causat un dany important de forma reiterada i se sap que hi ha un bon número d’individus. Aquest sistema, a més, sol espantar els senglars, que evitaran la zona durant setmanes o mesos.

Una altra opció molt interessant que s’està gestant i que té com objectiu la limitació del creixement de les seves poblacions ens arriba des de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona: esterilitzar-los mitjançant vacunes. Aquest projecte, pioner a Europa, pretén trobar una via de control de la població alternativa a la caça. El programa, que està en fase de prova, té un període de durada de 4 anys i permetrà veure si la proposta és efectiva en animals salvatges.

Aquests són els principals mètodes de control, entenent que el problema s’ha de combatre limitant el número d’individus o el seu increment, però això no acaba aquí. Hi ha mesures que serveixen per prevenir i minimitzar els danys que els senglars fan. En aquest cas parlem principalment de dos tipus de mesures: les feromones de llop com a repel·lent i els mètodes físics per evitar l’accés a una zona.

Al principi de l’article hem avançat que el senglar no té depredadors naturals, però com qualsevol animal salvatge, si sent una amenaça  intentarà fugir del lloc i resguardar-se. És per això que es poden usar feromones d’orina de llop per fer que el grup cregui que hi ha un perill a l’entorn, com és el llop. El principal problema d’aquest mètode és que s’ha de ser molt constant, ja que l’efecte de les hormones es dissipa amb el temps i amb la pluja.

Imaginem ara que necessitem un sistema en el que no calgui un manteniment actiu, sinó que ens serveixi per evitar l’accés a una determinada zona de forma permanent, com podria ser el nostre petit hort. En aquest cas es poden instal·lar pastors elèctrics, que permetran dissuadir l’animal d’accedir i suposen una important limitació física. En aquest cas la principal limitació podria ser l’elevat cost i manteniment d’aquestes estructures.

A més, com podem imaginar, aquests mètodes preventius no solucionen el problema de l’excés d’individus sinó que solament eviten temporalment els danys. Aquests sistemes poden ser útils, per exemple, prop d’una carretera. En aquesta situació, evitar l’accés dels senglars ajudarà a disminuir els accidents de trànsit.

Sembla evident que un ecosistema desestructurat, sense la figura d’un superdepredador com el llop, juntament amb el canvi social que hem sofert amb la reducció de l’agricultura a la nostra societat, han ajudat que el porc senglar creixi sense parar a Catalunya. Quan una població creix d’aquesta forma, acaba creant problemes econòmics per a la societat i ecològics en el medi ambient, de forma que la funció dels gestors mediambientals ha de ser eficaç i constant.

Possiblement si se segueix exercint, per una banda, la pressió cinegètica actual, mentre es milloren les mesures alternatives, com les vacunes que s’estan estudiant, és possible que el problema es mantingui controlat a la llarga i pugui, fins i tot, millorar. Ara bé, encara queda un llarg camí per endavant per assolir aquesta fita. L’altra opció és que tothom comenci a recuperar els camps de conreu i desapareguin algunes zones boscoses, però aquesta opció sembla més complexa i, a més, portaria altres conseqüències lligades. En tot cas, hem d’entendre que la presència i expansió del senglar va lligada a l’augment de superfície forestal a Catalunya i al fàcil accés que a zones on pot menjar, com els camps de conreu o alguns contenidors de brossa.

Informació addicional:

• Un bany pel senglar
• Un senglar a la ciutat
• Il·lustracions
• Fotografies