La Foradada és una formació geològica peculiar formada a la Serra de Montsià, una serra situada al sud del Delta de l’Ebre i a l’est del Massís dels Ports, a la comarca del Montsià. La particularitat principal que té la pujada a aquesta serra és l’espectacular visió que es té del Delta de l’Ebre des del seu cim: permet observar la formació deltaica en tota la seva magnitud, amb els seus camps d’arròs i l’absoluta planassa del terreny.

A més, el fet que estigui situada molt a prop de Sant Carles de la Ràpita converteix a la Serra de Montsià en una zona força freqüentada els caps de setmana, tant de gent que sols va a passejar com qui va a córrer. També aporta un incentiu extra per arribar a dalt, ja que un forat (que dóna nom a la formació) d’uns dos metres i mig d’alt i deu d’ample, aproximadament, en una roca calcària que travessa la muntanya no és quelcom habitual, i menys si a sobre ofereix unes vistes tant magnífiques.

La ruta que proposem va des del punt on aparquem el cotxe fins a la Foradada, un dels cims de la Serra de Montsià. L’anada es pot fer en unes 2 hores i la tornada en 1 hora i quart, encara que, com sempre, recomanem fer-la més lenta per observar la fauna i la flora de la zona. En aquest cas, no fan tanta falta els prismàtics, ja que els ocells són difícils d’observar (principalment se senten), però sí que aconsellem portar una guia de fauna i flora.

És una ruta dura, ja que quasi no hi ha trams plans i, en alguns casos, és necessari usar les mans per facilitar el pas. Per aquest motiu no creiem que sigui adequat fer aquest itinerari amb nens menors de 10 anys (i millor si ja estan acostumats a fer excursions per la muntanya).

Per arribar al lloc on deixarem el cotxe hem d’agafar la carretera que va fins a Sant Carles de la Ràpita (N-340) i, en el desviament “Sant Carles de la Ràpita – Oest” (que surt a l’esquerra venint des d’Amposta), agafar el camí que hi ha a mà dreta, anomenat camí de Mata-Redona. Un cop en aquest camí, s’ha de seguir la carretera fins al seu final, on hi ha un aparcament per a deixar el cotxe. En cas que estigui ple, durant el trajecte s’observen diferents zones on poder aparcar. S’ha de vigilar a l’hora de conduir per aquesta carretera, perquè és força estreta i en nombrosos llocs no hi caben dos cotxes. Al llarg de la mateixa, podem observar la presència abundant d’oliveres (Olea europea), margalló (Chamaerops humilis) i llentiscle(Pistacia lentiscus).

Un cop deixem el cotxe, agafem el camí que surt de l’aparcament i comencem l’ascens. En el primer tram, més obert i dominat principalment per pi blanc (Pinus halepensis) i espècies vegetals arbustives, hi podem trobar plantes com la gatosa (Ulex parviflorus), l’argelaga (Genista scorpius) (molt semblants entre elles), diferents espècies d’estepa (la blanca –Cistus albidus– i la borrera –Cistus salviifolius), el càdec (Juniperus oxycedrus), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l’arítjol (Smilax aspera), el romaní (Rosmarinus officinalis) i el garric (Quercus coccifera).

És important destacar la presència de processionària (Thaumetopoea pityocampa) en alguns pins, una eruga perjudicial per aquests arbres i que actualment és una plaga. A més, és una eruga urticant i que pot causar problemes, sobretot a les mascotes, a l’hivern, ja que és el període en què surten dels seus capolls (masses blanques a les branques dels pins on s’hi acumulen diversos individus) i desfilen pel terra en fila índia (d’aquí el nom de processionària) fins que s’enterren, on faran la metamorfosi per a convertir-se en papallones adultes.

Mentre ens movem per aquesta zona més oberta, principalment cara sud-est, la flora és clarament arbustiva, però quan el camí s’encara a nord, és molt destacable el canvi en la vegetació, ja que es passa a una zona boscosa, molt més ombrejada i humida. Es tracta d’un alzinar (Quercus ilex) on s’hi poden trobar altres plantes, com diverses falgueres o el galzeran (Ruscus aculeatus), entre d’altres. Aquest bosc és trencat puntualment per petites tarteres (on es poden observar rèptils com la sargantana roquera –Podarcis muralis) i és on hi ha la font d’en Burga, una zona de descans, a l’ombra i molt humida, amb plantes com la falzia vera (Adantium capillus-veneris) i capgrossos a les basses construïdes. En altres èpoques de l’any no deu ser rar trobar diferents amfibis com el gripau comú (Bufo bufo) o el tritó palmat (Triturus helveticus). A més es poden observar femtes de mamífer, que tant poden ser de geneta (Genetta genetta) com de fagina (Martes foina). Les femtes d’aquesta última es poden anar observant al camí un cop es deixa enrere la font.

Mentre s’està al bosc es poden escoltar diverses espècies d’ocell com el pit-roig (Erithacus rubecula) o la merla (Turdus merula), entre d’altres, però deixen de sentir-se a la que sortim del bosc i tornem a la zona arbustiva, a la cara sud, on hi trobem exemplars de savina marítima (Juniperus phoenicea). Tot i això es poden veure diferents aus entre els arbustos, com la mallerenga carbonera (Parus major). Aquest últim tros obert és el més empinat de tots i on és més necessari l’ús de les mans, sobretot en els últims metres abans d’arribar a la Foradada.

Un cop s’està a dalt, la vista és espectacular i podem trobar plantes com l’heura (Hedera helix) i ocells com el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), volant al voltant dels penya-segats, i el cercavores (Prunella collaris), encara que aquesta espècie segurament només és observable a l’hivern, quan migra des de l’alta muntanya buscant ambients menys freds.

Si la ruta us agrada i l’acabeu fent, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.