Què fa una espècie bona invasora? Tot i aquesta qüestió ha estat motiu d’estudi per una gran quantitat de científics arreu del món, sembla que la resposta no és gaire clara. Per una banda, podem pensar que una espècie invasora serà bona si l’hàbitat del nou entorn coincideix amb el seu. No hi ha cap secret perquè una espècie sigui una bona invasora, però una cosa sí que sembla evident: haurà de ser capaç de créixer amb número i establir-se en l’entorn.

Tenint en compte aquesta informació, podem pensar que una invasió d’èxit serà aquella en la que l’espècie es reprodueix molt ràpidament i tingui molts descendents. Tot i que això pot ajudar al principi, no és suficient. Aquesta espècie ha de ser capaç d’aprofitar-se dels recursos, competir amb les espècies autòctones i ser més eficient que aquestes últimes aprofitant les possibilitats que li ofereix l’ambient.

En aquest mes tractarem algunes de les capacitats del visó americà (Neovison vison). Aquesta espècie, que es tracta d’una espècie invasora, compta amb una gran facilitat per a reproduir-se. I aquesta facilitat bé donada per algunes característiques que la converteixen, al mateix temps,  en una espècie molt particular. No solament això, sinó que han permès que les seves poblacions creixin ràpidament i s’expandeixin amb facilitat allà on arriba.

El primer punt que tractarem de la reproducció del visó americà és la possibilitat que les femelles quedin embarassades de més d’un mascle diferent. Sí, ho heu llegit bé: més d’un mascle! Això implica una altra situació on les limitacions temporals pròpies de la gestació desapareixen i augmenta la diversitat genètica de la descendència. “No he de triar amb quin mascle tindré fills, ja que podré tenir-ne amb els que tinguin els millors gens”. Us imagineu l’avantatge que suposa? Quan més alta és la diversitat genètica té una població, normalment tindrà més capacitats per front als perills externs, ja que comptarà amb més “cartes” per cada situació.

La segona gran característica d’aquesta espècie pel que fa a la reproducció és que les femelles poden presentar fecundació retardada. Això vol dir que poden reservar l’esperma del mascle per a que es doni la fecundació més endavant, sense que aquesta s’hagi de produir necessàriament al moment de la còpula.

Aquest aspecte pot ser encara més rellevant que el primer, sobretot pel que suposa per al visó americà i el seu èxit al medi. Per entendre-ho, anem a ficar-ho en context. La reproducció es un moment delicat per a cada individu que l’afronta. Ha d’invertir molta energia en assegurar-se que la descendència sobrevisqui. Especialment encara ho és més en el cas dels mamífers, on la femella alleta als petits. Aquesta capacitat de controlar el “tempo” permet al visó americà reproduir-se en el moment on hi hagi l’època més favorable, amb una bona quantitat de recursos disponibles per als fills i assegurant que aquests tinguin les majors possibilitats de créixer sans i estalvis.

Aquestes, però, no són les úniques capacitats reproductives del visó americà, ja que  encara hi ha un altre punt a tenir en compte: el nombre de cries per embaràs pot augmentar si la densitat de visons és baixa. En aquesta situació hi haurà menys competència i un major número de fills pot ajudar a créixer ràpidament la població. Aquest aspecte també té un paper molt important en l’ecologia de l’espècie, ja que assegura que l’esforç que es dedica a la descendència tindrà el màxim benefici. Si en pot cuidar més, en cuida més. Si no es el cas, cuidarà els que té assegurant-se que en sobrevisquin quants més millor .

Resumint, i perquè puguem entendre les claus de l’èxit de forma senzilla: les femelles poden tindre fills amb diferents mascles al mateix temps, poden endarrerir la fecundació fins èpoques més favorables i tindran més fills si hi ha pocs visons a l’ambient. La matemàtica que hi ha darrere és senzilla: ens trobem davant d’una espècie que creix molt més ràpid que les espècies autòctones i que pot exprimir millor els recursos aprofitant les millors  èpoques.

Autora de la foto: Yolanda Melero

I és que, com avançàvem al principi de l’article, normalment és complex identificar què permet que una espècie sigui una bona invasora. En aquest cas la resposta, però, és senzilla. És evident que haurem d’analitzar sempre cada cas de forma específica per entendre quines han estat les claus del procés. Tot això ens hauria de fer replantejar un tema, i és la importància d’entendre de forma clara i concisa la importància ambiental que tenen les espècies invasores en el nostre medi, i tot els efectes ecològics que es deriven de la seva presència.

És per això que educar a la societat en aquest aspecte és una de les grans tasques d’aquelles persones que es dediquen a la conservació del nostre patrimoni natural. Tot i que algunes invasions és produeixen de forma natural, en la majoria de casos succeïxen com a conseqüència de la mà de l’home. Quan participem de forma activa o passiva a facilitar una invasió biològica, no podem preveure el que passarà, per tant hem d’intentar que això no passi, prenent sempre les mesures convenients.

  Informació relacionada

• Una espècie ultra-adaptable
• La gestió del visó americà
• Il·lustracions
• Fotografies