Ara que estic cara a cara amb un ratpenat, concretament una pipistrel·la comuna, puc dir que he complert el meu somni. Tota la meva vida he perseguit aquests animals i he estudiat les diferents espècies de ratpenats que m’he trobat. Han sigut poques, això és cert, però he pogut veure el seu cicle anual i la seva vida al coincidir amb exemplars de diferents edats, i he pogut aprendre d’ells.

Vaig començar a estudiar-los durant la primavera, el primer cop que vaig sortir de casa per iniciar aquest viatge que ningú va entendre. De petit sempre m’havien fet por els ratpenats. Segurament perquè a casa eren temuts. Són uns animals que sempre han tingut força mala fama. Potser en alguns casos és justificada, però en molts altres és per desconeixement, com passa amb moltes altres espècies.

Durant la primavera, els ratpenats desperten del seu son hivernal i comencen a activar-se. Els mascles comencen a alimentar-se, per recuperar el pes que han perdut durant la hibernació, mentre que les femelles donen a llum a les seves cries. Alguns cops he arribat a veure femelles volant amb una cria, però durant un temps no vaig saber si sempre era la mateixa o no.

Vaig acabar aprenent que només en tenien una i que volaven amb ella fins que era massa gran. Quan això passa, mentre la mare s’alimenta, el petit es queda al refugi primaveral amb altres joves, donant-se calor al fer pinya tots junts.

És curiós que els mascles i les femelles amb les cries estiguin separats durant la primavera i que aquest comportament sigui comú en les quasi 30 espècies de ratpenats a Catalunya. Suposo que està relacionat amb el fet que els mascles es desentenen de les cries. També és cert que els mascles busquen refugis més frescs, mentre que les femelles en busquen de més càlids per estar amb la seva descendència. Això es deu a que els mascles poden entrar en períodes de torpor que els permeten disminuir molt el seu metabolisme i no gastar tanta energia.

En aquesta època, tots s’alimenten tant com poden: han de recuperar forces. I com que coincideix amb l’època d’emergència d’insectes, es posen les botes. De fet, també ho fan a l’estiu, però en aquest cas canvia una mica la cosa: els mascles deixen de centrar-se en la cerca de menjar per aparellar-se amb les femelles; mentre que són les cries, ja juvenils, les que emprenen el vol per començar a alimentar-se lluny de la mare.

I ves tu com mengen! És normal si han d’aconseguir tot el greix possible per passar la hibernació. Ara, no tots els ratpenats mengen el mateix, ja que no tots viuen als mateixos hàbitats ni es comporten igual. He après que el ratpenat cuallarg, de vol ràpid, caça per sobre les copes dels arbres, on hi ha insectes que saben volar alt i bé, mentre que el ratpenat orellut, de vol molt maniobrable, caça entre les mates del bosc, esquivant obstacles. Això fa que els ratpenats que comparteixen hàbitat, no hagin de competir pels recursos, perquè n’exploten de diferents.

A mesura que el fred torna, passant de l’estiu a la tardor i després a l‘hivern, els ratpenats van disminuint la seva activitat progressivament. No toleren massa bé el fred, de manera que no poden estar actius durant l’hivern, a part que les seves preses escassegen. Poc a poc, els ratpenats van disminuint el seu metabolisme, dormint més i alimentant-se menys.

En aquests moments, el meu viatge m’ha fet conèixer que els ratpenats s’agrupen tots junts en refugis d’hivernada, tant mascles com femelles, a diferència dels refugis de primavera, on estan separats. A l’estar tots junts, es donen calor entre ells. I aquesta calor és necessària perquè com són animals de sang calenta, necessiten molta energia per fer funcionar el seu cos. De manera que mantenir la calor quan fa fred facilita la seva supervivència.

Fotografia d’una pipistrel·la comuna, de l’usuari markus kappeler zoologe de Flickr.

És curiós que s’aparellin tant aviat, a l’estiu, i que arribin a la hibernació sense haver tingut les cries, tenint en compte la mida que tenen: les seves gestacions duren entre 3 i 6 mesos. Amb una mida semblant, alguns rosegadors com els ratolins de camp ja han tingut cries al primer any de vida i, inclús, segurament han tingut més d’una camada en el seu període d’activitat.

Això mostra una diferència en l’estratègia vital dels ratpenats respecte els rosegadors (com exemples d’altres petits mamífers): els primers potencien la supervivència adulta ja que tenen una baixa mortalitat, mentre que els segons potencien un gran nombre de cries que compensin l’alta mortalitat.

Respecte la llarga gestació, també hi ha una adaptació que he conegut fa poc: tenen la capacitat de posposar el naixement de la cria fins que la situació és més idònia (bàsicament a la primavera). Segons les espècies i l’entorn, pot ser que les femelles guardin l’esperma i es fecundin més tard o pot ser que l’embrió pari el seu creixement en condicions desfavorables i el torni a posar en marxa quan les condicions són millors.

La veritat és que conèixer tot això m’ha aportat molta soledat, ja que he perdut amics i família per culpa d’aquesta afició. No els culpo, els ratpenats són uns voraços caçadors de papallones i arnes, entre altres insectes voladors, i s’han menjat a molts de la meva espècie. Però la fascinació per aprendre d’ells m’ha portat a ser un insecte solitari, un repudiat que no sap com encara està viu després de jugar-se la seva vida per conèixer més als ratpenats. I per això estic en aquesta situació, cara a cara amb la pipistrel·la que he comentat al principi del text.

Sent principis d’hivern i fent fresca, pensava que ja no hi hauria ratpenats desperts i per això m’he acostat a un refugi on sé que hi dormen. Una imprudència per part meva, ho reconec. I sé que serà l’última que faci. Qui deixaria escapar un mos fàcil quan es necessita tota l’energia que un pugui emmagatzemar?

Quasi podria dir que sóc com un Ícar dels insectes, que m’he acostat massa al meu Sol, els ratpenats, per voler saber més. Però ningú em podrà treure que la meva vida ha sigut diferent a la dels demés. Curiós que l’últim que pensi sigui aquesta analogia amb els humans, mentre la pipistrel·la obre la boca i tot es fa fosc.

Informació addicional:

• Ecolocació, un mecanisme per caçar insectes durant la nit
• Un ratpenat al detall
• Els ambients on viuen els ratpenats