El Congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei, al límit entre Catalunya i Aragó, i el seu manteniment corre a càrrec de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Se situa a la Serra del Montsec, a la part on el riu Noguera Ribagorçana és més estret.

El congost es va originar per l’acció d’aquest riu, durant la formació de la serra, erosionant la pedra calcària fins a formar parets verticals de més de 500 metres, a vegades separades només per 20 metres d’ample. Per aquest motiu aquesta zona és molt apreciada pels escaladors, així com pels espeleòlegs gràcies a la gran quantitat de coves que hi ha.

A la banda esquerra (direcció sud) del congost hi ha un passadís que permet creuar-lo caminant, tot gaudint del preciós paisatge que s’observa. També hi ha la possibilitat de creuar-lo des de l’aigua, amb caiac, permetent veure tota l’alçada en la seva plenitud.

L’itinerari que proposem recorre la totalitat del congost. Es tracta d’una ruta lineal que nosaltres vam fer en quasi 4 hores, encara que es pot fer tranquil·lament en 3 hores o inclús una mica menys. Com sempre, recomanem fer-lo més lentament si es vol gaudir degudament de tota la biodiversitat present a la zona. Considerem necessari portar prismàtics (és un lloc idoni per veure aus rapinyaires) i una guia (encara que a l’inici de l’itinerari hi ha un punt d’informació on es poden comprar unes petites guies visuals francament útils).

Aquest itinerari es pot fer amb nens, ja que no és excessivament complicat, però s’ha de tenir en compte que la part que recorre el congost no té baranes (només una cadena on agafar-se a la part de la paret). Per aquest motiu s’ha de vigilar molt no caure. També és important avisar que no és molt recomanable fer-lo si es té vertigen.

Per arribar fins al congost de Mont-rebei es pot anar des de la banda aragonesa, passant pel poble de Puente de Montañana, o per la catalana, des de Tremp. Nosaltres vam arribar per l’aragonesa i és la que recomanem, ja que la carretera per l’altra banda no és tant bona.

Un cop arribem a Puente de Montañana, abandonem la N-230 direcció Tremp (carretera C-1311). Després de creuar el riu pel pont, agafem el primer camí que surt a la dreta, direcció al congost i seguim tot recte fins que ens trobem una caseta que porta a un pàrquing on haurem de pagar 4€. Des d’allà comencem l’itinerari. Cal dir que les indicacions un cop abandonem la carretera C-1311 no són molt grans, així que millor anar a poc a poc (l’estat de l’asfalt tampoc convida a anar ràpid).

L’inici de la ruta comença al punt d’informació (on podem comprar les guies visuals i on ens poden explicar exactament quines rutes es poden fer) i al principi tenim l’opció de vorejar un embassament, on trobarem un hàbitat d’ambients subhumits, amb arbres com el roure de fulla gran (Quercus petraea), l’arç blanc (Crataegus monogyna), el pollancre (Populus nigra), el bedoll (Betula pendula), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el lot corniculat (Lotus corniculatus), la jonça (Aphyllantes monspeliensis) o el marxívol (Helleborus foetidus), o anar a través de la muntanya, passant per una tartera, on trobarem també pi roig (Pinus sylvestris), romaní (Rosmarinus officinalis) i farigola (Thymus vulgaris), ja que és un ambient més sec i assolellat. En aquest primer tram és fàcil escoltar ocells típics de bosc, com el pit-roig (Erithacus rubecula) o el cucut (Cuculus canorus), i trobar rèptils entre els arbustos, com el sargantaner gros (Psammodromus algirus). En aquest punt, nosaltres vam veure un milà negre (Milvus migrans) sobrevolant l’embassament.

Els dos camins s’ajunten quan arribem al primer pont penjant: un pont que creua un afluent del riu principal i que té la particularitat de balancejar-se força. Tot i la impressió que fa caminar per sobre seu, és completament segur. Un cop es creua, comença l’ascens fins el congost, on canvia completament el tipus de vegetació, sent molt més petita i essencialment rupícola, és a dir, que creix sobre pedra, i on podem trobar l’orella d’ós (Ramonda myconi) o l’estepó (Cistus laurifolius). En aquest tram que discorre pel camí tallat per la paret, amb alguns túnels, és on podem veure la majoria d’ocells, principalment els rapinyaires, com el voltor comú (Gyps fulvus) o l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) (també és possible veure trencalòs – Gypaetus barbatus), a part del roquerol (Ptyonoprogne rupestris), l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) o la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). També es poden observar alguns invertebrats com l’escarabat Akis sansi o milpeus negre (o de potes blanques – Tachypodoiulus niger), a part de diverses papallones (almenys a la primavera, quan vam fer l’itinerari).

Quan sortim del congost, tornem a trobar-nos una zona boscosa on s’alternen plantes d’ambients humits i d’altres de més secs. A part d’algunes plantes mencionades al principi, també es pot trobar el garric (Quercus coccifera), la savina (Juniperus phoenicea), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) o la pinassa (Pinus nigra). En aquesta zona torna a haver-hi presència d’ocells de bosc, com el pinsà comú (Fringilla coelebs).

Aquí és on nosaltres vam acabar l’itinerari i fins on vam calcular el temps, però el camí segueix fins a un segon pont penjant, després del qual hi ha unes escales que pugen la paret vertical.

La tornada al punt d’inici es fa pel mateix camí que hem fet d’anada, però les vistes són tant espectaculars que no es fa feixuga.

Si la ruta us agrada i l’acabeu fent, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.