El Massís del Garraf és un conjunt de muntanyes que es troben al sud del riu Llobregat i forma part de la Serralada Litoral. Es tracta d’un massís principalment calcari, originat entre el Triàsic i el Cretaci (250-66 milions d’anys, aproximadament), que constitueix una de les zones càrstiques (amb el relleu modelat per l’erosió química, sobretot en roques calcàries i carbonatades) més importants de Catalunya.

Precisament, aquest fenomen proporciona una de les característiques més interessants del Massís del Garraf: la gran quantitat de cavitats subterrànies que presenta (unes 400). La més gran, La Falconera, inclús conté un llac subterrani, que malauradament està contaminat.

Per arribar a l’inici de l’itinerari, el Pla de Querol, s’ha de pujar des de la urbanització Vallbona (s’hi arriba agafant la carretera C-31, entre Castelldefels i Sitges) i passar de llarg la Pleta, on hi ha el centre d’interpretació del Parc del Garraf. Un cop al Pla de Querol, és relativament fàcil aparcar el cotxe, ja que hi ha un espai habilitat a un dels marges. Des d’allà s’ha d’agafar un trencant asfaltat que s’endinsa pel massís.

Es tracta d’una ruta fàcil, inclús amb nens, que es fa en una hora anar i una tornar, i que es pot fer quasi tota per terreny asfaltat, amb l’excepció de l’últim tram, que s’empina un xic abans d’arribar al cim de La Morella, el més alt del Garraf, i des d’on es gaudeix d’unes grans vistes.

Tot i així, recomanem agafar un tram de camí estret i de terra que permet endinsar-se en la peculiar vegetació de l’entorn i passar a prop d’alguns avencs (s’ha de vigilar perquè són profunds). Afortunadament, com que estan senyalitzats, ens hi podrem acostar amb cura.

Com sempre, recomanem anar a poc a poc i portar una guia de camp i uns prismàtics. Els prismàtics són importants perquè es tracta d’una zona amb poca vegetació alta, on els ocells no estan a prop i és difícil observar-los a simple vista. A més, es pot considerar portar una lupa, ja que l’abundància d’insectes és força elevada i d’aquesta manera es poden observar millor.

L’inici per la carretera permet observar la vegetació que ens acompanyarà al llarg de tot l’itinerari i que és tant característica del Massís del Garraf. Es tracta principalment de màquia, una estructura vegetal formada per arbustos força impenetrables, amb alguna bosquina puntual.

Per aquest motiu, hi dominen especialment plantes com el llentiscle (Pistacia lentiscus), el romaní (Rosmarinos officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora), el garric (Quercus coccifera) i diverses espècies d’estepa (Cistus sp). Totes elles acompanyades per la planta més típica del Garraf, el margalló (Chamaerops humilis).

En els espais més ombrívols que generen aquests arbustos, també es poden trobar espècimens vegetals d’ambients més humits, com els polipodis (Polypodium vulgare), una espècie de falguera.

Si es vol seguir el recorregut marcat pel GR (línies vermelles i blanques), arribarà un moment que s’ha d’agafar un trencant que porta pel camí de terra comentat abans i que serpenteja entre els avencs. En aquest punt, és on es poden observar petits bosquines o, directament, arbres aïllats.

Es tracta, en la majoria de casos, de pi blanc (Pinus halepensis) i de cirerer d’arboç (Arbutus unedo). A més, també es poden observar plantes enfiladisses entre els arbustos, com l’arítjol (Smilax aspera). Si se segueix pel camí asfaltat, també es poden observar els arbres mencionats, però no estaran tan a prop com pel camí de terra, sobretot els cirerers d’arboç.

El camí de terra acaba tornant a l’asfaltat més endavant, just per agafar un nou trencant, que ha d’agafar tothom si es vol arribar al cim de La Morella. Aquest camí, envoltat sobretot de pi blanc i d’arbustos, porta fins a l’antic abocador del Garraf. Aquest abocador es va clausurar l’any 2006 i actualment està en procés de renaturalització.

Quan s’arriba a l’abocador, s’ha d’agafar el camí que va cap a l’esquerra i que comença a pujar suaument. En aquesta zona, més modificada per l’ésser humà, es poden trobar plantes típiques d’ambients ruderals, sobretot de la família de les poàcies.

Si se segueix el camí, al final s’arriba a una pujada més forta i pedregosa, però curta, que acaba portant al cim de La Morella, per on continua el GR si es vol seguir caminant. Nosaltres vam parar a dinar allà dalt, on vam gaudir de les agradables vistes que ofereix el cim. La tornada es fa pel mateix camí, fins arribar al Pla de Querol.

Pel que fa a la fauna, principalment es tracta de fauna invertebrada. S’ha de vigilar quan es camina pels camins, perquè hi ha nombrosos insectes, alguns més àgils com els saltamartins i d’altres no tant, com els dos escarabats que vam veure creuant el camí (Geotrupes sp i Timarcha tenebricosa).

Les libèl·lules també són bastant abundants, tot i la falta d’aigua a la zona, però el que més vam observar van ser papallones. Sense fer cap esforç vam veure molt fàcilment quatre espècies diferents, sent la més destacada la papallona de l’arboç (Charaxes jasius), la més gran de Catalunya. Però si es dedica a buscar-ne de manera més activa, segur que se’n troben moltes més.

Respecte als animals vertebrats, vam observar tres espècies d’ocells: el xoriguer (Falco tinnunculus), un exemplar de cotxa del qual dubtem l’espècie (Phoenicurus sp) i l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), que sorprèn que encara no hagués migrat al sud. A més, vam escoltar forces vegades el cant del tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

El fet de veure pocs ocells ens farà tornar en un altra època, per si podem veure més diversitat. Així com per veure les plantes en altres moments del seu cicle vital.

Si la zona us agrada i l’acabeu visitant, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de les fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.