Avui portem el primer itinerari fora del territori nacional, concretament a Anglaterra. A la costa est del país, a la zona de Yorkshire, hi ha els penya-segats anomenats Bempton Cliffs, banyats pel mar del Nord. Aquests penya-segats estan constituïts per creta, una roca sedimentària, i tenen una longitud d’uns 10 quilòmetres de llarg. Es van formar durant el Cretaci i tenen origen marí, motiu pel qual tenen un to blanc-grisós.

Bempton cliffs

La seva erosió ha permès la presència de forats i esquerdes on nombroses espècies d’aus crien entre els mesos de març i octubre. Es tracta d’una de les zones amb un major nombre d’aus marines en època de cria de tot el Regne Unit.

Als Bempton Cliffs trobem una reserva protegida gestionada per la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB). La RSPB és l’entitat conservacionista més antiga del Regne Unit, amb més d’un milió de socis, i gestiona diverses reserves. La seva tasca conservacionista és una de les més importants del món i realitza moltes tasques relacionades amb la conservació dels ocells.

Per arribar fins allà, nosaltres vam volar fins a Manchester, ja que era la combinació que millor ens anava, encara que també es pot volar a Liverpool o Leeds, i d’allà vam anar amb cotxe fins al poble de Bempton, on teníem l’allotjament (és un viatge d’unes dues hores i mitja). Des d’aquest mateix poble és per on s’accedeix a la reserva de Bempton Cliffs, un paradís pels ornitòlegs. Òbviament, pels dos itineraris que proposem avui és imprescindible agafar prismàtics i/o telescopi, així com una guia d’aus  i un impermeable (encara que hi ha l’opció de llogar prismàtics i comprar guies a la mateixa reserva, ja que disposa de botiga).

La primera ruta que presentem va ser en vaixell (30 lliures per persona), per veure els penya-segats des de baix. El vaixell, coordinat per la RSPB, va sortir del port de Bempton (ple de gavines de potes roses – Larus argentatus) i es va dirigir al nord, cap als penya-segats. Els voluntaris de RSPB van estar explicant quines espècies veuríem i anaven avisant cada cop que es veia algun exemplar. Al vaixell hi havia un centenar de passatgers, sense comptar els voluntaris.

Alca torda

A mesura que navegàvem cap al nord, els penya-segats van anar augmentant d’alçada, fins arribar a uns cent metres en el seu punt més alt. A mesura que ens acostàvem al lloc de cria, vam veure cada cop més ocells. Els primers van ser petits grups de gavots (Alca torda) i somorgollaires (Uria aalge) volant arran de mar al voltant del vaixell.

El moment més espectacular va ser quan el vaixell es va posar just al peu dels penya-segats i vam poder veure tota la seva alçada plena d’aus, com si es tractés d’un bloc d’edificis.

Durant la tornada cap al port no vam poder veure gaire més perquè va caure un xàfec i molt ocells van anar a resguardar-se als penya-segats. Tot i això, les tres hores de ruta van ser molt profitoses.

Al dia següent vam visitar els penya-segats per la part superior, on hi ha la reserva i els itineraris per fer a peu, amb diversos miradors. L’entrada a la reserva val 5 lliures per persona i, de manera gratuïta, es pot fer una visita guiada amb un dels voluntaris de la RSPB.

Fratercula arctica, Larus argentatus

La ruta amb el guia va ser molt agradable i, afortunadament, es tractava d’una persona amb un anglès comprensible (els natius de Yorkshire tenen un anglès bastant difícil d’entendre). Va estar molt atent durant l’hora que vam estar amb ell i, com que per sort érem un grup reduït (només 6 persones), va poder respondre tots els dubtes que teníem i estar pendent que veiéssim totes les espècies que hi havia als penya-segats.

Ens va portar pels diferents miradors que hi ha a la ruta, buscant quines espècies es podien observar a cada banda i fent-nos explicacions sobre elles: des del canvi de plomatge que tenen els mascarells, a l’habilitat per portar molts peixos a la boca dels frarets, fins al mètode de defensa que tenen els fulmars.

La visita va estar molt bé i recomanem fermament realitzar-la si teniu la possibilitat de visitar aquesta reserva. Un cop acabada, vam aprofitar per dinar a la cafeteria, on tenen sandvitxos, i a la tarda vam tornar a fer la ruta per si podíem veure millor totes les espècies.

A part d’afegir a la llista la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) i el fulmar (Fulmarus glacialis), vistos durant la visita guiada, als voltants del centre de visita també vam observar oreneta vulgar (Hirundo rustica) i pardal xarrec (que tenen nius al propi centre – Passer montanus), així com nombroses gralles (Corvus monedula) i una tallareta vulgar (Sylvia communis – trobada a la zona arbustiva més interior dels itineraris).

Gràcies a aquestes dues rutes vam poder gaudir de l’espectacle ornitològic als Bempton Cliffs. Però s’ha de tenir en compte que només es poden fer en època de cria, entre març i octubre, sobretot maig i juny. En una altra època es perd l’atractiu ornitològic: no hi ha tants ocells, ni es poden veure de tant a prop. Tot i això, el paisatge és maco igualment.

Si la zona us agrada i l’acabeu visitant, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de les fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.