Avui tornem a fer una excepció als itineraris i no només en posarem un. De fet, no en posarem estrictament cap, ja que parlarem de diversos punts per on es poden fer rutes a la comarca de la Ribera d’Ebre. Aquesta comarca, situada al sud de Catalunya, és travessada pel riu Ebre en el seu pas entre Ascó i Miravet, i té un important rellevància històrica perquè va ser un dels punts on es va desenvolupar la Batalla de l’Ebre, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola.

Un dels llocs més importants va ser el castell de Miravet, ocupat en diferents moments pels republicans i pels franquistes, fins a l’ocupació final d’aquest últims el 4 de novembre de 1938. Però la història d’aquest castell és molt més antiga, ja que els ibers si varen instal·lar i també va tenir una època d’ocupació àrab. Però la construcció definitiva del castell de Miravet correspon a l’Orde del Temple.

Realment és fàcil d’entendre perquè Miravet ha tingut tant importància històrica, ja que la seva posició elevada sobre el riu Ebre permet dominar tota la zona, convertint-se en un punt defensiu estratègic.

Però no només és una zona interessant per la seva història, sinó perquè passejar pel seu interior (l’entrada val 3’5€) permet tenir una visió única d’un espai natural singular: unes vistes espectaculars sobre l’Ebre, amb les serres d’Aligars-Fulletera i Cardó-el Boix al sud i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs a l’est. Inclús amb la boira que vam trobar quan vam arribar, i que poc a poc va anar desapareixent, les vistes eren brutals.

Pel que fa a la fauna, vam tenir la sort de veure moltes espècies diferents, principalment d’aus, algunes de les quals no havíem vist mai. Entre els més destacats vam veure la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), la merla blava (Monticula solitarius) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum, segurament un dels últims exemplars que encara no ha migrat), però també vam poder observar, sota les muralles del castell, un conill (Oryctolagus cuniculus) i garses (Pica pica), i, dins les muralles, coloms roquers (Columba livia) i roquerols (Ptyonoprogne rupestris). A més, sobrevolant el riu Ebre vam poder observar un corb marí (Phalacrocorax carbo) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

També es poden veure altres espècies d’animals i de plantes si se segueixen els diferents itineraris que surten del propi castell, recorrent zones on va transcórrer la Guerra Civil Espanyola, cosa que dóna una càrrega històrica i emocional als espais naturals que es poden observar.

Però la Ribera d’Ebre no només té l’encant del castell de Miravet, sinó que té altres àrees naturals destacables i des d’on es poden tenir unes grans vistes. Un exemple d’això és el cim de la Picossa, a pocs quilòmetres a l’oest de Móra d’Ebre.

Hem de reconèixer que vam voler fer una ruta per acabar al cim d’aquesta muntanya, però vam tenir la mala sort de coincidir amb una carrera de muntanya i no vam poder seguir els plans que teníem. Tot i així, podem localitzar la zona que vam visitar entre les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i l’ermita de Santa Magdalena de Mucorocó.

La veritat és que durant l’estona que vam estar caminant no vam veure quasi ocells (i alguns no els vam poder identificar bé perquè es movien molt ràpid i s’amagaven dins d’arbres frondosos), ja que aquell dia feia força vent i fred (probablement el dia més fred del que portàvem de tardor). Els pocs ocells que vam identificar (puputs (Upupa epops), pardals (Passer domesticus) i garses), van ser des del cotxe i a la zona agrícola entre Móra d’Ebre i la Picossa. L’altre animal que vam veure mentre caminàvem va ser una papallona del gènere Vanessa. Així que principalment va ser una sortida botànica.

En aquest sentit, la vegetació es trobava a la cara assolellada de la muntanya, de manera que era una zona força seca, típicament mediterrània. D’aquest manera, hi abundaven el pi blanc (Pinus halepensis), el garric (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). També vam poder veure alguna mata de romaní (Rosmarinus officinalis), d’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), de lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), d’estepa blanca (Cistus albidus), de bruc d’hivern (Erica multiflora, que creix principalment en sols calcaris, com el de la Picossa) i d’argelaga (Genista scorpius), a més de trobar un parell d’arbustos de savina mediterrània (Juniperus phoenicea).

És important destacar la presència de nombroses àrees cultivades, principalment per oliveres (Olea europaea). Aquestes zones afavoreixen que puguin aparèixer espècies exòtiques, com va ser el cas d’una agave (Agave sp) que ens vam trobar. També destaquem que el camí que vam fer discorria per àrees on hi havia forces cartells que avisaven que aquella era una zona on es caçava habitualment.

La veritat és que ens vam quedar amb les ganes de fer un itinerari ben fet i poder-lo explicar aquí, però les circumstàncies del dia van fer impossible aquest objectiu. Esperem poder pujar a la Picossa més endavant.

Com sempre, les zones que hem mostrat poden variar segons l’època de l’any, trobant-se unes espècies diferents, en el cas dels animals, o en un estat diferent, com plantes florides. Així tenim un altre motiu per tornar a visitar la Ribera d’Ebre.

Si la zona us agrada i l’acabeu visitant, no oblideu dir-ho a les xarxes socials mitjançant l’etiqueta #RutaCreatiBio, acompanyat de fotos que hàgiu fet, tant dels paisatges, com de les espècies.