La governant i els animals
Primera reunió
En una nació concreta, una governant va rebre a tres ciutadans. El primer era un home amb un uniforme verd, el segon amb un de marró i el tercer amb un de negre. La governant els va rebre amb un somriure, mostrant el trencalòs majestuós brodat a la capa.
- Estimats conciutadans, quines noves m’arriben des de l’Oest, el Nord i el Sud? – digué mirant-los.
- Benvolguda, tenim un problema a l’Oest. Les tortugues d’estany estan desapareixent i les hauríem d’ajudar – contestà l’home de verd.
- Benvolguda – seguí l’home de marró, – al Nord tenim problemes amb el gall fer. Ja no se’n veuen gaires.
- Benvolguda – acabà l’home de negre, – algú va alliberar una espècie nova, el visó americà, que està causant estralls als boscos.
- Estimats – digué la governant somrient, divertida per les peticions, – em sorprèn que es preocupin tant pels animals. Miraré què hi puc fer i els avisaré. Que tinguin bon dia.
Els tres homes van fer una reverència i van marxar. Al cap d’unes setmanes, van rebre una notificació via colom missatger que deia que la nació tenia altres prioritats i no podia fer res per ajudar els seus animals.
Segona reunió
Al cap d’un any els tres homes van tornar, preocupats. La governant els va tornar a rebre amb un somriure i el trencalòs brodat onejant.
- Conciutadans, és una alegria tornar-los a veure. A què es deguda la seva cara?
- Benvolguda, a l’Oest ja no queden tortugues d’estany. Necessitem la seva ajuda urgentment.
- I al Nord ja no es veuen ni se senten galls fers, benvolguda. La necessitem.
- Al Sud també la necessitem, benvolguda. El visó americà s’ha convertit en una plaga.
- Senyors meus, segueixen preocupats pels seus animals? – i somrigué. – Tornaré a estudiar els seus casos i els informaré sobre la meva decisió. Que tinguin un bon dia.
Els tres homes van tornar a fer una reverència i van marxar. Unes setmanes més tard, van tornar a rebre un colom missatge amb un missatge que tornava a dir que els hi denegaven l’ajuda perquè hi havia assumptes més importants. 
Tercera reunió
Per tercer any, els tres homes van tornar a visitar la governant. Semblaven desesperats. La governant els va rebre, però ella també feia mala cara. Inclús el trencalòs brodat semblava abatut.
- Estimats conciutadans – les bosses sota els ulls indicaven dies sense dormir. – Els animals no poden passar per davant dels problemes econòmics de la nació. Vinguin un altre dia.
- Benvolguda – l’home de verd va fer un pas endavant. – Vinc en relació a la crisi que hi ha a l’Oest. I els meus companys venen per les respectives crisis al Nord i al Sud.
- Oh, perdonin. Estic molt preocupada i no els he pres la deguda atenció. Què ocorre a l’Oest, al Nord i al Sud?
- Benvolguda, a l’Oest estem patint una epidèmia que es transmet pels mosquits, molt més nombrosos que mai. La gent està malalta i no pot treballar. Tothom s’està empobrint.
- Al Nord, benvolguda, ja no venen turistes i els hostals i les fondes no poden pagar les seves factures. Molts han tancat els seus negocis.
- I, benvolguda, al Sud, els grangers s’han trobat els seus animals morts, de manera que no els poden vendre.
La governant es va quedar perplexa per les notícies. Els seus informadors no li havien parlat de res d’això. Va demanar explicacions per intentar entendre l’origen dels problemes.
- Potser no li farà gràcia, però la plaga de mosquits ha vingut per la pèrdua de les tortugues. Les piscifactories dels llacs i rius van contaminar les aigües. Al desaparèixer la majoria de tortugues, les larves de mosquit han pogut créixer sense que ningú se les mengi.
- Benvolguda, la disminució dels turistes al Nord s’ha degut a la desaparició del gall fer. Si no hi ha gall fer, la gent no vol venir.
- Benvolguda, al Sud, qui ha acabat amb els animals domèstics ha sigut el visó americà, que busca aliment a les granges perquè no troba res als boscos.
La governant no s’ho podia creure. Li semblava una broma de mal gust i s’estava enfadant.
- Senyora, no és cap broma – confessà l’home de marró. – Els animals i les plantes són més importants del que es pensa.
- Senyora, no s’enfadi si us plau – demanà l’home de negre. – La natura presenta un equilibri que quan es trenca pot tenir conseqüències insospitades.
- Inclús en els assumptes dels homes – va acabar l’home de verd.
La governant dubtava. Podria ser que tinguessin raó? Que realment la natura tingués tant d’impacte i que les accions humanes l’alteressin tant? Va decidir confiar en ells i va preguntar què s’hauria de fer per revertir la situació.
- A l’Oest s’han d’arreglar les piscifactories perquè no contaminin, s’han d’alimentar els peixos amb les larves de mosquit i s’han de criar tortugues d’estany.
- Al Nord s’han de ressituar els galls fers als llocs originals i preparar zones per on passin els turistes sense molestar als animals.
- I al Sud s’ha de permetre la captura del visó americà per reduir la població.
Decidida, la governant va dir que es durien a terme totes les accions proposades. Els tres homes li van agrair i li van fer una reverència abans de marxar. La governant va fer arribar les ordres via colom missatger dos dies més tard i els tres homes es van posar a treballar.
Amb el temps, les tortugues van tornar a l’Oest i van controlar la població de mosquits; el gall fer va tornar a veure’s i a sentir-se cantar als boscos del Nord; i es va aconseguir reduir i controlar la població de visó americà als boscos del Sud. Malauradament, cap dels tres ecosistemes es va recuperar del tot, ja que l’impacte humà no era totalment reversible. Però es va aconseguir una cosa molt més important: que la governant tingués en compte a la natura i a les espècies a partir d’aquell dia.
Informació relacionada:
0 Comments