La nostra activitat pot tenir greus perjudicis o conseqüències pel medi on vivim. Això és una realitat evident actualment i ha servit molts cops per alertar a la societat de la importància de conservar el medi i fer tot allò per minimitzar l’impacte i assegurar unes condicions de qualitat òptimes. Però possiblement es dona una paradoxa, i és que amb el medi marí aquesta responsabilitat no ha evolucionat generalment de la mateixa forma. És més fàcil ignorar la destrucció que causem en el medi marí, degut a que els efectes no solen ser tan directes o pròxims a nosaltres com ho pot semblar en els medis terrestres, tot i que no per això són menys importants.

És per això que l’article d’aquest mes intentarà analitzar el nostre impacte sobre la posidònia, una de les espècies vegetals marines més importants al Mar Mediterrani per la seva importància ecològica. Si no n’heu sentit mai a parlar, el primer paràgraf té més sentit ja que esteu ignorant algunes de les principals comunitats marines del Mediterrani. Si n’heu sentit a parlar, us pot sorprendre tota la problemàtica que realment hi ha al darrere.

Però abans de començar en matèria, serà interessant veure realment què converteix aquesta espècie en particular i perquè s’ha de protegir. Un dels aspectes que cal considerar és que està relacionada amb l’alliberament d’oxigen i la fixació de diòxid de carboni.  A més, fixa la sorra del medi, permetent el desenvolupament d’altres espècies lligades que depenen d’ella. Com veieu, té una funció similar a la que trobarem en un bosc terrestre i és la base que constitueix moltes comunitats marines.

Degut al fet que el tema que tractem és complex, per tal d’entendre millor tot el que passa, l’article es dividirà en les principals vies d’impacte sobre les praderies de posidònia. Per una banda parlarem de l’impacte de les construccions humanes que alteren el règim fluvial i per l’altra parlarem del turisme i el seu efecte sobre la aquesta espècie. Com veieu, les causes tenen fonts ben diferents i, tot i que actuen sobre diferents vies, el resultat és en ambdós casos negatiu.

Un dels principals problemes sobre les praderies de posidònia té a veure amb la construcció de dics i espigons sobre el medi marí.  Aquests fan variar la dinàmica dels corrents marins i, per tant, els nutrients i els sediments que arribaran a l’ecosistema. Per exemple, la sorra tendeix a acumular-se a la zona nord i la platja, com a conseqüència, començar a erosionar-se pel sud ja que tindrà menys aportacions sedimentàries.

A més a més, els embassaments també impedeixen l’arribada dels sediments, una problemàtica que actualment es relaciona, per exemple, amb la regressió que sofreix el Delta de l’Ebre i que posa en perill una gran extensió de llacunes. Amb tot això es pot entendre que un dels principals problemes és l’alteració de la dinàmica dels sediments, que afecta tant a l’estructura de l’ecosistema com en l’aportació dels nutrients, necessaris per al creixement dels organismes sèssils (fixats a l’entorn).

Però encara hi ha més. Per acabar-ho d’adobar, es construeixen molts cops ports sobre les zones on hi ha praderies, ja que la sorra es més compacta i per tant més consistent. I us podeu imaginar que amb això hi ha tota una mena d’efectes lligats de forma directa, com són la presència d’embarcacions, el vessament d’oli i l’ús de pintures tòxiques amb metalls pesants que acaben caient a l’aigua i que són tòxiques per als éssers vius.

També hi pren acció aquí el turisme, una de les principals cartes en aquest entramat. I és que, molts cops, per aconseguir platges artificials s’ha d’extreure sorra menys compacta, que sol estar adjacent a la praderia de posidònia, on la sorra ho és més. Aquesta sorra extreta tornarà a erosionar la praderia,  que desapareixerà amb totes les espècies de mol·luscs o flora associades que hi viuen i en depenen i provocarà una alta mortalitat.

D’altra banda, és habitual actualment veure gent practicar esports marins com busseig i  l’esnòrquel, que han esdevingut populars durant els últims anys. En aquest cas, no és que l’activitat tingui un efecte directe “per se”, però si no hi ha un respecte per la persona que es troba en el medi marí, es poden perjudicar fàcilment zones fràgils. És molt probable que amb el contacte humà hi hagi una degradació de la zona, ja que fàcilment s’arrancaria la posidònia amb els peus o les mans, provocant un desgast greu.

Una conclusió que es pot treure de tots els punts que hem exposat és que el compromís amb el medi marí ha de créixer molt mitjançant diferents vies d’acció. Possiblement hem après a tenir en compte el nostre entorn, però sembla que tenim clarament una assignatura pendent amb el medi aquàtic.

La responsabilitat de mantenir un bon estat ecològic del medi marí és més rellevant del que sembla i, tot i que la construcció té un gran pes en tot aquest procés, també nosaltres podem afegir el nostre granet de sorra.Diuen que “ulls que no veuen, cor que no sent”, però el fet que ho ignorem no implica que no passi, i possiblement les conseqüències siguin pitjors degut a que molts cops ignorem que està passant sota nostre.

Si us ha agradat aquest article, us agrairem que el compartiu i ens ajudeu a sensibilitzar a tothom sobre una de les comunitats més importants que tenim a les nostres aigües.

Informació relacionada:

• L’atac del mercuri
• El mar i la societat
• Fotografies
• Il·lustracions