El meu avi era una persona extraordinària. Home de món rural tota la vida, coneixedor de la natura per experiència i no per ciència, et podia explicar un munt d’anècdotes que li havien passat pasturant els seus ramats, cosa que m’encantava. Però els seus pocs estudis el feien una persona de tradició i d’idees fixes. Li feien por els canvis i no es volia adaptar a l’era moderna. Fins que una de les seves creences més bàsiques va caure: la seva visió del foc. I així ho va explicar en una carta:

“Els canvis sempre són difícils. Hi ha gent que s’adapta fàcilment a ells, però n’hi ha d’altres que no hi ha manera que puguin fer-ho. Els canvis fan por i no tothom està disposat a veure les coses de manera diferent. Un pot portar tota la vida creient que una cosa és d’una manera, que és el que ha vist i sentit al llarg de la seva existència. La influència dels pares, amics, de l’entorn en general, fan veure que aquella és l’única manera.

I el dia que algú canvia la versió, un s’hi oposa amb totes les seves forces, hi lluita amb ganes. Creu que estan completament equivocats, que no en tenen ni idea. Se’ls hi diu que no entenen res, que no han viscut prou per saber com funcionen les coses, que són massa joves.

Jo era de les persones que tenia una idea prefixada i que vivia segons ella. Gran part de la meva vida m’he regit per uns principis, perquè és el que havia vist a casa sent un nen i d’adult treballant. Només ara, que ja sóc gran, puc veure que potser tenia una visió esbiaixada.

En el meu cas, creia que el foc era un fenomen purament dolent. He vist misèria causada per incendis, he vist companys passant-ho malament i conec gent que no n’ha sobreviscut. És cert, això són tragèdies. Però no ho són tot. Representen només una cara dels incendis.

Deixeu que m’expliqui. El foc ha existit al llarg de la història. Sempre que hi hagi matèria que es pugui cremar, hi haurà foc. I les plantes són material inflamable, de manera que de tant en tant es cremen. Depenent de la zona del món, els incendis són d’una manera o d’una altra: varien segons el tipus de plantes que hi hagi, del clima que tingui la regió. De fet, es defineixen tres tipus de foc: de superfície, de capçada i de subsòl. A més, no tots els incendis tenen la mateixa intensitat ni freqüència, depèn del seu règim.

El règim natural dels incendis entra dins de les pertorbacions que afecten els ecosistemes. Està al mateix nivell que les inundacions. I les accions humanes l’alteren. Precisament això és el que ha canviat la meva visió, entendre quin és el nostre paper en els incendis. Si els incendis ocorren de manera natural, per què tothom creu que són dolents?

És cert que maten éssers vius, però hi ha plantes afavorides pels incendis, que rebroten amb més força o germinen gràcies al foc, i animals que aprofiten els espais oberts per prosperar. Es produeix una renovació de l’ecosistema. Això fa que el foc modeli el paisatge.

Els incendis són una part indispensable de la nostra terra i hem d’aprendre a viure amb ells. Nosaltres som els que fem que els incendis siguin perillosos. No dic que en siguem els culpables, però sí que modifiquem la seva intensitat i freqüència, de manera que es tornen dolents. Un exemple: l’abandonament del món rural, de les pastures, dels camps de conreu, ha provocat que zones obertes, que separaven boscos, s’omplin de matollar i augmentin el risc d’incendi, així com posin en contacte els boscos separats.

Recordo la masia on vaig néixer i on em vaig criar: tenia els camps de conreu creant un espai buit d’arbres al voltant. Ara hi ha urbanitzacions al mig de boscos i ciutats que han crescut tant que estan a la vora de grans arbredes, augmentant el risc de causar incendis. No es fa suficient cas de les normatives, i això és un problema.

Cada cop tinc més clar que fa falta mirar el foc amb uns altres ulls. Hem d’entendre que vivim en un lloc que es crema de tant en tant i hem d’aprendre a conviure amb això. Oi que si visquéssim al Japó, els edificis serien a prova de terratrèmols? Oi que al Maresme no es pot construir a les rieres? Per què no es valoren els incendis de la mateixa manera?

Ara ja sóc gran i potser no em queda massa temps per actuar, però crec que les generacions que venen darrere meu comprenen més fàcilment el que estic dient. Si es gestiona de manera adequada un bosc i es coneix bé el tipus de foc que pot haver-hi a cada zona, podrem viure amb la seva presència i canviarem la nostra manera de veure’l.

Però és una feina de tots. És necessari que hi hagi una forta pedagogia en aquest tema. Explicar, informar i divulgar la realitat dels incendis i aconseguir una major conscienciació de la població. També amb l’ajut de les administracions. Sé que molts bombers i agents forestals ja estan canviant la mentalitat, però també fa falta que ho facin els encarregats de la planificació del territori. Així que no hi ha més remei que explicar-los-hi. M’ajudareu?”

Aquesta carta la vaig descobrir poc després que morís. No va tenir gens de temps per actuar, només per escriure les seves reflexions. Però si una persona de la seva edat va ser capaç de canviar d’opinió, de reconèixer que la seva visió era parcial, ¿què no es pot aconseguir?

Ja fa temps que ajudo a l’avi en la seva tasca de conscienciació, perquè opino com ell, i sempre parlo de la carta. Si ell va poder canviar, els demés també ho podem fer. El missatge és clar: el foc no té perquè ser dolent

  Informació relacionada:

• Conseqüències dels incendis sobre els animals
• Conviure amb els incendis
• Fotografies
• Il·lustracions