El Cap de Creus és un espai, situat a l’Alt Empordà, de gran bellesa natural modelada per la tramuntana i que ha inspirat a artistes com Dalí. D’entre tots els racons interessants que es poden visitar, el paratge de Tudela, que es troba a la cara nord, és dels més peculiars.

Aquest paratge, actualment al mig d’una reserva natural integral (àrea de màxima protecció a Catalunya), va ser fortament modificat per la mà de l’home ja que l’any 1961 es va construir una ciutat de vacances, el Club Méditerranée, que va estar activa durant uns 40 anys, fins que el paratge va ser inclòs dins del Parc Natural del Cap de Creus al 1998.

El 2009 va començar la demolició de la ciutat de vacances, amb el resultat que es pot veure actualment. La mà de l’home segueix sent visible en alguns trams, però ha quedat harmonitzada amb el feréstec paisatge rocallós.

L’itinerari proposat es pot fer amb una hora anant a bon ritme. Tot i això, recomanem fer-lo més lent, observant cada racó, formació geològica, planta i animal, de manera que no se’n perdi detall i es gaudeixi d’aquesta magnífica àrea natural. També recomanem aprofitar els camins laterals que surten de l’itinerari, ja que permeten arribar a miradors amb molt bones vistes. Considerem indispensable dur una guia de fauna i flora, ja que facilitarà la identificació de les espècies que s’observin, i uns prismàtics, sobretot per observar ocells.

Creiem que és apte per fer-lo amb nens, ja que es tracte d’un camí llis i asfaltat durant gran part del trajecte. Només pot haver-hi un punt de complicació a la part final, encara que nosaltres vam veure nens que podien desplaçar-s’hi sense gaires problemes.

Per arribar a l’inici, s’ha d’agafar la carretera que va de Cadaqués al Far del Cap de Creus fins a trobar un trencant asfaltat i ben senyalitzat (hi ha un cartell de fusta ben visible) a mà esquerra. A l’estiu, s’hi pot accedir amb cotxe fins a un aparcament habilitat (que s’ha de pagar). La resta de l’any hi ha una tanca que impedeix el pas amb vehicle, però hi ha un altre zona habilitada poc abans d’arribar on deixar el cotxe. Com a alternativa, es pot deixar a prop del Far, però queda més lluny (a 1 quilòmetre i mig, més o menys).

Un cop arribem al trencant, seguim el camí asfaltat fins que trobem una caseta de fusta. Aquí és on hi ha l’aparcament obert a l’estiu i on comença l’itinerari. Si s’ha sigut una mica observador, s’haurà vist que en aquest primer tram entre la tanca i l’aparcament hi ha una forta presència de tres plantes: el càdec (Juniperus oxycedrus), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’arítjol (Smilax aspera).

A mesura que se segueix el camí des de l’aparcament fins arran de mar, disminueix la presència vegetal, mentre guanyen molta importància les estructures geològiques. La falta de plantes principalment es deu donar a l’efecte de la tramuntana, perquè els pocs llocs on se’n troben és a les zones arrecerades, on hi podem trobar, entre d’altres, la lleteresa vesquera (Euphorbia characias). Tot i això, no hi ha una absència absoluta, ja que en aquesta zona més influenciada pel vent i el mar podem trobar plantes com el fonoll marí (Crithmum maritimum) i el tamariu (Tamarix gallica).

El tipus de camí canvia un cop es passa la Roca de l’Àliga, ja que uns metres més endavant surt una petita desviació, en mig d’una riera, que permet pujar tot el que s’ha baixat pel tros asfaltat. Aquesta desviació és muntanyosa i està guiada per unes baranes metàl·liques baixes, que sempre queden a mà esquerra.

També hi ha l’opció de seguir el camí asfaltat fins al seu final, a la cala Culip, però amb la desviació comentada la ruta es converteix en circular, ja que arriba fins al tram entre la tanca i l’aparcament. És destacable que la zona travessada per la desviació està dominada altra cop pel càdec i el llentiscle. Novament es veu com creix la vegetació a les zones resguardades del vent.

Pel que fa a la fauna, destaca tot l’any la presència del gavià de pota groga (Larus michahellis) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). A la visita que vam fer a aquest paratge a l’hivern, no vam veure més ocells marins, però se’n poden veure d’altres, mar endins, com el mascarell (Morus bassanus) o la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Respecte als ocells terrestres, a l’hivern domina la presència d’estols d’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), així com es poden observar petits ocells com la cogullada fosca (Galerida theklae), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), tallarols (tant el capnegre – Sylvia melanocephala – com el de casquet – Sylvia atricapilla), etc.

En aquesta època de l’any no s’observen ni rèptils ni amfibis. Els mamífers difícilment es poden veure degut als seus hàbits nocturns, però sí que es poden trobar rastres seus, com excrements de guineu (Vulpes vulpes) i terrenys furgats per senglars (Sus scrofa).

Volem repetir-lo en altres èpoques de l’any per informar sobre altres espècies que es puguin observar.

Si us interessa aquest itinerari i el feu, no dubteu en explicar-nos què us ha semblat i què heu vist a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Twitter i Facebook), amb l’etiqueta #RutaCreatiBio.