El perfil del tritó del Montseny

Agraïm la informació sobre el tritó del Montseny facilitada per Francesc Carbonell del CRFS de Vallcalent, Rosa Marsol i Roger Fradera del CRFS de Pont de Suert i Manuel Areste del Zoològic de Barcelona.

El tritó del Montseny és un animal peculiar, ja que es tracta de l’única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, ja que la seva distribució es restringeix al massís del Montseny, com el seu nom indica.

tritó montseny occidental

Exemplar de tritó del Montseny de la població occidental.

Es tracta d’un tritó semblant al tritó pirinenc, de menys de 10 cm de llarg, amb el cos deprimit i sense crestes ni membranes interdigitals. El dors té protuberàncies còrnies poc marcades, mentre que les de les puntes dels dits són més pronunciades, i al ventre no en presenta.

La seva coloració és marró xocolata, amb la gola i el ventre més clars, podent ser translúcids. El ventre, a més, presenta puntets foscos. El dors presenta variabilitat en funció de les dues poblacions que es coneixen: l’oriental presenta taques clares, mentre que l’occidental presenta puntets daurats, com si tingués purpurina.

El dimorfisme sexual és marcat: el mascle té la cua més alta, curta i musculosa, així com el cap més ample i robust que la femella. Però és a la cloaca on hi ha més diferència: el mascle la té arrodonida, mentre que la femella la té allargada.

tritó del montseny oriental

Exemplar de tritó del Montseny de la població oriental.

Es tracta d’una espècie molt adaptada al seu hàbitat: torrents entre 700 i 1200 metres d’alçada, amb aigües ràpides i fredes, de substrats pedregosos i amb un cabal parcialment subterrani. Es troba en boscos de faigs, principalment, alzines i verns poc o gens alterats per l’home.

La seva coloració el camufla amb els fons dels rierols, encara que la gran majoria del temps està amagat sota pedres i roques, sortint d’elles puntualment quan es fa de nit. És exclusivament aquàtic i, juntament amb el fet d’estar bàsicament sota roques, fa que tingui una important vida subterrània. Això permet als exemplars desplaçar-se entre torrents sense sortir de l’aigua, ja que es mouen per l’aigua del subsòl.

 

Presenten dues èpoques en les que redueixen la seva activitat: a l’estiu, per la disminució de l’aigua, i a l’hivern, pel fred.

tritó del montseny

Exemplars de tritó del Montseny en vista ventral. Veient que les cloaques són arrodonides, es tracta de quatre mascles.

Els adults s’alimenten d’invertebrats aquàtics, com insectes, cucs i sangoneres, així com larves de salamandra. Respecte les seves larves, es desconeix l’alimentació, ja que en llibertat no s’han observat mai, però se suposa que és semblant a la del tritó pirinenc: invertebrats aquàtics de mida variable en funció de la boca de la larva.

Com es pot veure amb la seva descripció i ecologia, es tracta d’un animal peculiar, molt adaptat al seu hàbitat. Però també es tracta d’un animal molt amenaçat, degut al petit rang de distribució que té i al baix nombre d’exemplars. Per aquest motiu és important conèixer-lo més i seguir estudiant-lo, per poder actuar de manera adequada i aconseguir assegurar la seva supervivència.

tritó del montseny

Exemplars de tritó del Montseny.

Informació addicional:

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Share This