Avui us parlarem del pla de cria del cavilat (Cottus gobio), una espècie que ha sofert una important regressió als rius i torrents de la Val d’Aran. Actualment es considera una espècie “en perill d’extinció”, inclosa a la llista roja de la IUCN. Aquesta valoració depèn de l’àrea que habita la espècie i el número d’individus que es troben en la natura, entre d’altres factors.

Però abans d’aprofundir en la seva cria, creiem que és convenient incidir en algunes característiques de la seva ecologia per entendre millor tots els aspectes del programa de recuperació de l’espècie i que el fan tan peculiar i complex. Cada pla de cria ha de contemplar l’hàbitat natural de la espècie que es vol recuperar, així com quines són les amenaces que l’han situat en perill d’extinció.

El cavilat és un peix que normalment mesura entre 10 i 15 centímetres (mai sobrepassa els 18 centímetres de longitud) i que no té escates en el seu cos. Habita rius i torrents d’aigües ràpides i ben oxigenades d’alta muntanya, zones normalment amb un substrat pedregós i poca profunditat.­­ Es troba solament a la Val d’Aran, al curs alt del riu Garona i algun dels seus afluents.

S’alimenta d’invertebrats aquàtics, els quals detecta amb el moviment i caça fent petits salts abans d’abalançar-se sobre ells. Es tracta d’un peix que es mou principalment pel fons del riu (es una espècie bentònica) de forma que no compta amb una gran capacitat natatòria i la seva dispersió és també limitada.

Un dels problemes amb els que es troba el cavilat té a veure amb el baix nombre d’individus i l’aïllament que aquests sofreixen respecte la resta de poblacions de la conca del riu Garona a la val d’Aran. Això té com a conseqüència que sigui molt vulnerable a fenòmens externs, ja siguin d’origen ambiental o antròpic. Alguns exemples d’aquests fenòmens són les riuades o la contaminació, respectivament.

El problema es torna més greu degut a la baixa capacitat de dispersió i moviment que té l’espècie, que l’impedeix recuperar el territori ràpidament, com s’ha comentat més amunt. A més a més, la presència de preses i rescloses també suposa un problema que intensifica el seu aïllament respecte a altres poblacions de la conca.La contaminació humana, sobretot en èpoques turístiques on hi ha una gran afluència de persones, també suposa una amenaça. El fet és tant rellevant, que inclús pot veure’s afectat per l’augment de la temperatura de l’aigua generat per l’aigua calenta provinent de dutxes i aixetes domèstiques durant aquest període.

Els problemes amb que es troba el cavilat es veuen agreujats per la seva baixa capacitat de dispersió

Com podeu observar, es tracta d’una espècie amb amenaces que es veuen agreujades pel fet que les seves poblacions compten generalment amb pocs individus i es troben aïllades entre sí. És per això que, veient la dinàmica i problemàtica de la espècie a Catalunya, el 2006 va començar la cria en captivitat d’aquesta espècie al centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès,  gestionat per l’associació ADEFFA.

Aquesta cria és especialment complexa perquè s’han d’imitar, de la forma més acurada possible, les característiques de l’hàbitat natural, i com hem vist anteriorment, habita zones d’alta muntanya amb unes característiques fisico-químiques de l’aigua i de l’entorn particulars.

També s’ha de tenir en compte que durant aquest procés s’ha d’alimentar amb presa viva als cavilats, de manera que ja estiguin acostumats a aquest aliment quan s’alliberin i, per tant, siguin aptes per sobreviure en el seu entorn. En espècies que tenen alguna particularitat especial pel que fa a l’alimentació o l’obtenció de recursos, l’aprenentatge és un factor molt rellevant per assegurar l’èxit un cop s’alliberen a la natura.

Els individus s’alliberen al medi amb un mínim de 6 mesos d’edat. En aquest procés es prenen mesures i mostres per fer estudis genètics. Aquest moment d’alliberament requereix una gran planificació, sobretot en el transport entre Camadoca i la Val d’Aran: el viatge amb els individus que es van a soltar es fa de matinada per poder mantenir l’aigua freda dels recipients climatitzats on hi ha els peixos que s’han d’alliberar.

Un cop al lloc d’alliberament, els recipients es mantenen una estona en contacte amb l’aigua del riu perquè els peixos s’aclimatin a la temperatura d’aquest. Els exemplars reintroduïts també serviran per fer un seguiment de la supervivència i l’adaptació d’aquests al medi, a través d’un marcatge individual.

És sempre necessari recordar la importància de realitzar el seguiment a aquells individus que s’han alliberat: això serveix per entendre com funciona el pla de recuperació i, per tant, poder millorar el procés, a banda d’entendre els problemes amb els que s’enfronten els individus en el seu medi.

A part del estudis genètics que es realitzen a partir de les dades de la solta i del seguiment individual que es fa en aquells individus marcats, també és rellevant saber com evolucionen les poblacions naturals de cavilat. Per això es realitzen censos per controlar l’estat de les poblacions. Per fer-ho, s’utilitza la pesca elèctrica de forma que després es puguin realitzar altres mesures dels exemplars que s’han pescat i obtenir més informació.

Amb el present article, queden clares les dificultats que hi ha en el programa de cria del cavilat degut a l’hàbitat on viu i el nínxol que ocupa. I no solament això, també es mostren com algunes accions aparentment sense cap efecte en la seva conservació agreugen la situació degut a la massificació de persones durant les èpoques de turisme.

Informació addicional:

• El cavilat, un peix únic a Catalunya
• Una femella diferent