El Delta de l’Ebre és una formació sedimentària situada entre el Montsià i el Baix Ebre. És una zona humida, llar de moltes aus diferents i parada obligatòria pels amants de la ornitologia. A més, és una zona coneguda pels seus arrossars i pels cultius de marisc a les seves badies.

El delta és alimentat pels sediments aportats pel riu Ebre al llarg de tot el seu recorregut. Va començar a formar-se fa uns 4000 anys i en aquest temps ha anat avançant de diferents maneres fins a adquirir l’actual forma, amb les dues puntes sobresortint al sud, la Punta de la Banya, que forma la badia dels Alfacs, i al nord, la Punta del Fangar, que forma la badia del Fangar. La zona en contacte amb el mar, incloses les dues puntes, forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre, creat l’any 1983.

La ruta que proposem recorre la Punta del Fangar, des de la seva base fins al Far del Fangar. Transcorre tota l’estona per la platja, cosa que pot fer que el pas sigui feixuc en alguns moments. El camí fins al far (anada) es pot fer en 1 hora i quart si no hi ha distraccions, encara que la presència de plantes típiques de terrenys sorrencs, les aus que sobrevolen el mar i les destacables dunes que es poden trobar al llarg del camí, poden fer que l’itinerari duri una mica més. Així, el temps estimat de la ruta és d’unes 3 hores. Òbviament recomanem portar prismàtics i una guia del parc natural, per facilitar l’observació de les espècies animals i vegetals.

És una ruta apta per fer-la amb nens, ja que és absolutament plana. Només hi ha l’inconvenient que a l’estar caminant tota l’estona per la sorra, es pot fer una mica cansada. Per compensar el cansament, principalment a l’estiu, on s’hi afegeix la calor, es poden anar fent banys al mar, encara que s’ha de dir que la platja no està controlada.

Per arribar-hi, s’ha d’agafar la carretera que va fins a Deltebre i després desviar-se a l’esquerra, direcció la Punta del Fangar. El punt d’inici de la ruta és el restaurant Vascos. Al llarg de la carretera que s’agafa des de Deltebre fins al restaurant es creuen camps d’arròs on es poden observar diferents espècies d’ocell típiques d’aiguamolls, com bernats pescaires (Ardea cinerea), martinets blancs (Egretta garzetta) o polles blaves (Porphyrio porphyrio). No és mala idea parar el cotxe durant el trajecte en alguna raconada al costat de la carretera i treure els prismàtics per observar la fauna. Val la pena.

Un cop s’arriba al restaurant, es pot aparcar allà i començar l’itinerari just al darrere de l’edifici. En aquest primer tram, és quan es poden observar la majoria de plantes que ens trobarem al llarg del recorregut. Aquestes quedaran a mà esquerra, ja que a la dreta hi ha el mar. Entre les diferents espècies vegetals hi podem trobar el rave marí (Cakile maritima) o la barrella punxosa (Salsola kali).

Més endavant, en zones on les dunes han estat fixades per les espècies vegetals, també hi podem trobar salicòrnia (Salicornia patula) i cirialera comuna (Arthrocnemum fruticosum). Una de les últimes plantes que trobarem és el tamariu (Tamarix africana), ja que passat el tram amb les plantes, el camí és dominat per les dunes, de manera que no trobem cap organisme vegetal, excepte les restes que porten al mar.

Les dunes són presents a la segona meitat, més o menys, del recorregut, fins a arribar al Far i més enllà.

És important destacar que la Punta del Fangar és una zona de nidificació d’ocells a l’estiu, de manera que en alguns moments pot haver-hi zones on no s’hi pugui accedir. A la part interior de la punta, que correspon a la badia del Fangar, s’hi poden concentrar nombroses espècies d’aus, com el flamenc (Phoenicopterus roseus), encara que generalment queden força lluny per poder-les identificar bé.

Pel contrari, espècies que es poden identificar bé sobrevolant el mar són el gavià argentat (Larus michahellis) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Per sorpresa nostra, quan vam fer l’itinerari ens vam trobar a un ànec collverd nedant prop de la costa, quan és molt més comú trobar-ne als estany interiors del delta. També vam tenir la companyia d’un grup reduït de territs de tres dits (Calidris alba), un dels quals ens va permetre acostar-nos-hi força mentre fèiem fotos (lògicament sense causar-li cap molèstia).

Segurament en època de migració i a l’estiu, el nombre d’aus que es poden observar és força major, sobretot tenint en compte que és una zona de cria. En aquest sentit, s’ha d’extremar la precaució al màxim per no destorbar les parelles, ja que podria provocar que abandonessin els nius i les postes.

Pel que fa a altres animals, es poden trobar animals típics de zones costeres. En el nostre cas, ens vam trobar un parell de crancs (Carcinus aestuarii) que s’estaven enterrant, un d’ells dins d’una de les petites basses que es formen prop del mar.

Si esteu interessats en fer aquesta ruta i l’acabeu fent, no dubteu en dir-nos-ho a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #RutaCreatiBio acompanyat per fotografies que hàgiu fet.