La recuperació d’una espècie depèn de molts factors, és un procés complex en que cada part del cicle vital té un paper rellevant en l’èxit del procés. En tots els projectes, es requereix un gran esforç en garantir l’estabilitat de les poblacions de la espècie que es vol protegir, i aquest fet és encara més rellevant si es fa un alliberament d’individus en el medi extern.

Quan es realitza un alliberament o solta, el principal objectiu és que l’animal tingui el major número de probabilitats de créixer, madurar (en el cas de que es tracti d’un juvenil) i reproduir-se. En definitiva, l’animal ha de poder adaptar-se al seu nou entorn.

Molts cops ens pot interessar que l’animal que alliberem es quedi en una zona, o bé que tingui tendència a reproduir-se o nidificar-hi, és a dir, que mostri filopàtria. Es pot definir aquest terme com la tendència que tenen molts animals a romandre en aquella zona on han nascut o s’han criat. Un exemple clar el trobem en les tortugues babaues, que acaben tornant any rere any per reproduir-se a la platja on van néixer.

És sempre recomanable?

El hacking s’utilitza en moltes espècies de rapinyaires perquè es fidelitzin a l’entorn on s’han alliberat (Imatge original de Josep Monter)

És fàcil imaginar les conseqüències que tindrà en alguns casos un mètode més brusc, on es deixa l’animal en el medi exterior directament. En aquesta última situació, es trobarà de seguida en un medi hostil, de forma que probablement es registraran unes taxes de mortaldat altes entre els animals que s’han alliberat, posant en perill el procés de recuperació de l’espècie.

Si es vol fer una reintroducció, però no es vol dur a terme un mètode brusc com la solta directa, hi ha diverses alternatives, una de les quals és el hacking, que explicarem a continuació.

Per realitzar l’alliberament mitjançant aquest mètode, es situen els animals en un entorn controlat, com pot ser una xarxa, una gàbia o una caixa niu. És important que la localització d’aquest lloc sigui propera a la zona on volem que es fidelitzin. En aquesta situació es procedeix a alimentar-los, però procurant que part de la dieta no depengui d’aquesta alimentació artificial.

El que es persegueix és que l’animal comenci a entendre el nou entorn i a ser autosuficient. Amb aquesta opció, quan no pugui trobar aliment sempre comptarà amb els recursos que se li han facilitat, de forma que es garanteix la seva supervivència.

Poc a poc l’animal es sentirà més capaç i lliure, però també lligat a la zona on s’ha produït l’alliberament. L’importància del hacking recau en el fet que el comportament o el coneixement del medi és una part clau per a la supervivència de la majoria d’espècies animals: l’individu ha d’aprendre a aprofitar els recursos de l’entorn on viu.

És important entendre que el hacking no sempre és necessari ni, fins i tot, la millor opció. Com hem dit anteriorment, tot depèn de la situació i de si pot ser beneficiós, per exemple, el fet que un animal es fidelitzi a la zona on s’ha alliberat o bé que aprengui a caçar i trobar menjar en un entorn concret. A més, en algunes espècies d’animals l’èxit depèn sobretot d’altres factors, com el número d’animals que es solten o bé del tamany d’aquests.

Quins són els avantatges d’aconseguir aquest comportament en els animals alliberats?

Per una banda, es pot supervisar més fàcilment tant l’estat com els moviments que ha realitzat l’animal (amb tècniques de seguiment o radiotracking, per exemple) de forma que es pot entendre millor si ha funcionat l’alliberament. Hem de recordar que realitzar un control posterior o monitoreig i entendre què succeeix un cop l’animal es troba a la natura ens ajudarà a millorar també el coneixement sobre aquest alliberament, intentant incidir en aquells punts crítics.

Per l’altra banda, ens pot interessar que l’animal es quedi en una zona que gaudeix d’una major figura de protecció legal, com per exemple, una zona constituïda per la legislació com una reserva integral. En aquestes àrees les persones no hi poden accedir de forma habitual, per tant es podran controlar millor les condicions que es troba  l’individu.

A Catalunya també s’ha utilitzat per alliberar gat fer (Imatge original de Keimzelle).

A més a més, hi ha moltes espècies, principalment depredadors, que compten amb un període d’emancipació llarg on els pares fan una gran inversió tant en temps com energia per assegurar que els fills surtin endavant. Això es deu al fet que els animals han d’aprendre a trobar les preses adequades i a caçar. Per tant, necessitaran temps per a millorar aquestes capacitats.

Us heu fixat en com juguen els cadells de lleons? Es tracta d’un clar exemple on els jocs són importants per a que aprenguin a caçar i desenvolupin les seves habilitats.

Per acabar, hem d’entendre que els animals que s’alliberen molts cops han passat de ser criats en captivitat (amb un accés fàcil als recursos i protegits de depredadors o amenaces externes) a trobar-se en un medi extern i aliè d’on no coneixen pràcticament res.

Amb tot això, en alguns casos és important afavorir una dependència dels individus respecte al lloc on s’ha realitzat l’alliberament, almenys durant les primeres setmanes o mesos, que suposen un període crític. És aleshores quan entra en joc el hacking.

Si teniu curiositat per saber més sobre el hacking, us animem, com sempre, a que consulteu la resta del material del mes per entendre, entre d’altres coses, amb quines espècies es pot practicar aquí a Catalunya o com es realitza la rehabilitació d’un animal abans d’alliberar-lo.

Informació addicional:

• Espècies amb les que es practica el hacking
• La recuperació del xoriguer
• Hacking i altres mètodes d’alliberament