El mes passat vam tractar a Creatibio el consell sobre com actuar si es veia un poll orfe. Aquell consell ens permetia saber com actuar per reconèixer si era necessari endur-nos aquest poll a casa. Cal recordar que en la majoria de situacions la millor opció no serà agafar aquest ocell i que el consell d’avui va precisament per ajudar-vos en aquella situació en la que cuidar-lo és la única opció.

Imaginem la situació que aquest ocell tenia la supervivència en greu perill i que en cap centre de recuperació es podien fer càrrec ja sigui perquè estan desbordats, o bé per alguna altra causa. Aleshores, pot ser rellevant la nostra actuació sobre ell per tal de proporcionar-li tots els requeriments necessaris.

En aquest consell veurem dos conceptes clau per entendre els propers passos: primer haurem d’identificar quins seran els seus hàbits alimentaris, i després haurem d’intentar que no quedi la nostra petjada humana en el comportament de l’ocell.

Distingirem principalment 4 tipus d’hàbits: ocells insectívors, ocells granívors i ocells que depreden vertebrats, en els que trobarem ocells que s’alimenten de vertebrats petits i ocells rapinyaries. En el cas de l’últim grup, ens trobarem aus de rapinya, evidentment la tasca de cuidar-los ha de delegar en un professional (per això aquest consell no tindrà en compte aquest grup en qüestió).

Ara bé, tot i que serà necessari conèixer l’espècie, es pot extreure molta informació a partir de la forma del bec. Un de bec fi servirà per caçar mosquits o petits insectes. Un de curt però robust, serà probablement per trencar llavors, mentre que un amb forma de punyal allargat, serà per caçar peixos, amfibis o rèptils. Finalment, un amb forma de ganxo ens marcarà que ens trobem davant d’un rapinyaire.

L’altre consell és no impregnar l’ocell amb la nostra presència, per tal que no quedi humanitzat. Això pot ser un problema greu ja que l’ocell es podria identificar amb tu i perdre els seus hàbits, o mostrar dependència cap als humans. Hi han alguns mètodes per evitar això, com són col·locar un mirall per a que es pugui veure de cos sencer, o aconseguir sons del registre de l’espècie (internet pot ser una bona font). Idealment es podria construir un maniquí/ninot amb forma d’ocell per donar de menjar, de forma que evitem el moment d’imprintació sobre el poll.

Tot això són algunes pautes bàsiques, però com s’ha comentat prèviament, serà sempre necessari comptar amb la informació de l’espècie i conèixer alguns consells concrets de la mateixa. Aquesta identificació serà el primer pas per desenvolupar tota la sèrie de patrons necessaris i actuar amb coneixement. De totes formes, sempre serà necessari minimitzar l’efecte que causem sobre el seu desenvolupament, de forma que adquireixi un comportament silvestre, i és que es tracta sempre d’una espècie salvatge.

Informació relacionada:

• Grupo de rehabilitación de la fauna autóctona y su hábitat
• Centres de recuperació de fauna
• Identificar espècies urbanes