En una regió principalment seca, com és el cas de Catalunya, on regna el clima mediterrani i els estius secs i calorosos, les pluges es concentren en poques setmanes i aporten entre un 60 i un 80% de l’aigua que caurà en tot l’any. La resta de l’any, però, aquestes precipitacions són gairebé inexistents i, fins i tot, anecdòtiques. És en aquest ambient i situació on podem entendre que les zones humides tindran més importància de l’habitual per a la fauna i flora local.

L’objectiu de l’article que avui ens ocupa és descriure les zones humides. Per fer això començarem per definir-les i explicarem algunes de les seves particularitats, perquè són tan rellevants, així com algunes curiositats d’aquests entorns. Tot això servirà, esperem, perquè us feu una idea dels motius per invertir tant de temps i esforços per conservar-les.

En un primer punt, definirem les zones humides com aquells terrenys que estan inundats d’aigua i que depenen tant de les zones aquàtiques com de les terrestres, sent sempre zones on la profunditat de l’aigua no superar els sis metres. Aquí haurem de filar una mica més prim, i és que el caràcter temporal del regim hídric d’aquestes zones pot variar, de forma que es consideren dins d’aquesta categoria tant aquelles zones que  estan sempre inundades com aquelles que solament ho estan de forma temporal (això, sí, sempre que sigui de forma periòdica i no solament eventual).  

A més a més, la formació d’aquestes regions pot tenir diferents orígens, ja sigui natural, és a dir, en aquells casos que s’han originat per un procés ecològic; o també antròpic, si ha estat la intervenció humana la que ha permès la seva creació per complir una funció que es consideri necessària. Alguns exemples d’aquest l’últim podrien ser els embassaments i les salines. En el cas dels embassaments, el seu objectiu és evitar les inundacions que es donarien quan es produeix una gran crescuda en els rius degut a les precipitacions. En el cas de les salines,  aquestes tenen una important funció ecològica degut a la biodiversitat de tot tipus que hi depèn.

Per acabar, els nivells de salinitat de l’aigua poden canviar, ja que pot es pot tractar des d’aigua dolça, passant per salabrosa o fins i tot, ser aigua salada. Sabent tot això quines formacions engloben aquestes zones? Doncs bé, a Catalunya tenim principalment formacions naturals com deltes, estanys, albuferes, maresmes i oasis. Pel que fa a les zones artificials, destaquen, com hem dit abans, els embassaments o les salines, entre d’altres. En total, tenint en compte tots els aspectes que hem mencionat en la descripció, a Catalunya tenim gairebé 3000 zones humides repartides per tot el territori.

Una de les principals aportacions de les zones humides consisteixen en la riquesa biològica que contenen. Tot i que són molts els grups animals que se n’aprofiten, com mamífers, amfibis o peixos, destaca la gran presència d’espècies migradores o aquàtiques que troben en aquestes zones un refugi pels seus desplaçaments o un lloc on criar i alimentar-se. A banda d’això, aquestes regions permeten emmagatzemar l’aigua que s’acumula en les inundacions, una aigua que deixaran anar lentament durant les sequeres, permetent un equilibri en el volum hídric de la zona.

Amb tot això, podem definir els dos tipus de zones humides més rellevants. Aquestes seran tant les considerades zones de recarrega de l’aqüífer, on la conservació de les quals és necessària per al manteniment d’altres zones humides de descàrrega, com les zones d’especial singularitat hidrològica, ja sigui per l’origen o l’activitat que si duu a terme.

Ara que ja sabem perquè són tan importants, convé entendre la problemàtica que les aborda. I és que, en dependre especialment de les zones aquàtiques, es tracta d’ecosistemes fràgils i susceptibles de ser erosionats. Cal afegir el fet de que en alguns casos es tracta de zones que estan temporalment inundades, per tant, sotmeses de forma directa a les condicions ambientals o climàtiques d’aquella estació, podent canviar molt entre un any i l’altre. És per això que des de l’administració i diferents entitats conservacionistes es dóna molta èmfasi en reconèixer la importància que es mereixen, així com en protegir-les.

Com a curiositat respecte al tema, a Catalunya tenim fins i tot un dia oficial per recordar la rellevància d’aquests ecosistemes, així com per recordar la data d’adopció del conveni internacional sobre les Zones Humides, anomenat Conveni de Ramsar. Aquest dia és el 2 de febrer. Normalment es realitzen activitats de caire naturalista a tot Espanya per donar a conèixer el valor que tenen, de forma que si us interessa us podeu apuntar i ajudar en la seva conservació.

Esperem que amb aquesta descripció de les zones humides, entengueu millor com són i allò que les fa especials. També hem comentat en l’article alguns punts com les amenaces i tipus de zones humides que hi ha, però aquesta informació serà tractada millor en altres continguts de la web, com les imatges o les il·lustracions. Així que ja sabeu, no us perdeu res i estigueu pendents de les nostres xarxes socials! Tot plegat, us ajudarà a ser uns petits experts en el tema.

Informació relacionada

• La intervenció i la recuperació de la llacuna en perill
• Les zones humides i les inundacions
• Il·lustracions
• Fotografies