Avui us presentem l’article sobre les accions que s’han pres per recuperar la llúdriga. Tot i que actualment gaudeix de simpatia per la majoria de persones, no sempre ha estat així. Aquesta espècie ha sofert una regressió important durant moltes (potser millor dir “forces”) dècades, passant de ser habitual als nostres rius a ser un cas excepcional. Es per això que en els últims anys la seva recuperació ha estat un exemple de com les bones actuacions en la conservació tenen el seu efecte en la fauna i flora del territori.

Les causes que van provocar el declivi d’aquesta espècie a partir de la segona meitat del segle XX van ser principalment les relacionades amb l’estat ecològic dels rius: la contaminació provinent de l’agricultura i la indústria degut a compostos tòxics . Aquests compostos tenien la particularitat d’augmentar la seva concentració a mesura que pujaven a la cadena tròfica, procés que s’anomena bioacumulació. A més va haver-hi altres causes com la degradació de les zones de ribera i dels rius, la canalització de masses d’aigua i, en general, la destrucció del bosc de ribera. També va tenir un pes important la retenció d’aigua en embassaments que van provocar una modificació del cabdal dels rius, sent molt més fluctuants, una pèrdua d’espai per viure i  una variació en la població de peixos.

Com hem avançat al principi,  a part de la problemàtica de l’hàbitat,  la llúdriga gaudia de mala fama, fet que va provocar que fos objectiu de caça. Els motius eren dos: per una banda, era cercada per la seva pell de bona qualitat mentre que per l’altra banda, s’alimentava de peixos i això afectava al comerç relacionat amb la pesca. Però es necessari destacar que, en el cas de la pesca, els últims estudis apunten que la llúdriga te efectes positius sobre les seves poblacions ja que realitza un sanejament en alimentar-se dels individus que són vells o estan malalts. És a dir que s’alimenta dels individus menys capaços de sobreviure.

Durant la dècada dels 90 es va creure que era el moment d’actuar, així que tot va començar amb diverses actuacions de reintroducció en algunes comarques de Girona entre el 1996 i el 2001, principalment a les conques de la Muga i el Fluvià. L’any 2002 es va aprovar finalment el pla de conservació, gràcies al qual es van dur a terme actuacions enfocades a combatre el principal problema que havia amenaçat la llúdriga, que era la mala condició de l’hàbitat. Prèviament, al 1988, se n’havia prohibit la caça. Això es important ja que, si s’alliberava al medi natural però no se solucionaven els problemes  que l’amenaçaven, no es podrien aconseguir bons resultats.

Algunes de les principals mesures que s’han pres en els últims anys han anat dirigides a la construcció de depuradores, recuperació de la ribera dels rius (l’hàbitat principal de la llúdriga), creació de passos de rius i alçament de les carreteres. D’aquesta forma s’ha permès una connexió entre els diferents trams fluvials per a la llúdriga, a més d’una millora de la qualitat de l’aigua, un aspecte que beneficia directament al benestar de l’ésser humà.

Gràcies a totes aquestes actuacions ja s’han començat a trobar aquests animals en diferents trams del territori català, com al riu Ebre, al Congost, al Tenes i a les conques del Besós i del Llobregat. Tot i que actualment ja no es fa reintroducció perquè es considera que les poblacions estan estabilitzades, la llúdriga segueix sent una espècie protegida i per tant, no es pot caçar ni perjudicar de forma indirecta. De totes formes, es segueixen tenint individus en stock, per si mai és necessari tornar a fer reintroduccions, ja que tot i que la dinàmica actual és positiva podria ser necessari comptar amb una reserva d’individus en un futur.

Informació relacionada:

• Llúdrigues alliberades
• Llúdrigues i atropellaments
• Fotografies
• Il·lustracions