Quan pensem en les tortugues, ens ve ràpidament a la ment la de Florida (Trachemys scripta). Possiblement heu tingut o teniu una d’aquestes mascotes en un petit aquari decorat amb una o dues palmeres de plàstic. Fa uns anys, era un animal comú a moltes de les nostres llars i, tot i que no ho sembli, aquest fet està també relacionat amb la regressió d’una espècie de tortuga autòctona a Catalunya: la tortuga d’estany (Emys orbicularis), un rèptil d’aigua dolça que prefereix llacunes i zones poc profundes.

Queden avui en dia aproximadament uns 1000 exemplars salvatges de tortuga d’estany a Catalunya, i a l’article d’aquest mes entendrem les causes més importants de la seva regressió. Una regressió que  ha portat a una espècie comuna a les nostres llacunes fa uns anys  al punt de necessitar un important pla de recuperació per a la seva supervivència.

Si volem recuperar una espècie, abans hem d’entendre què ha passat per tal de solucionar els problemes que l’han situat en un estat vulnerable de conservació. Això es una matèria obligada per assegurar l’èxit d’una recuperació i de la seva posterior conservació. El major problema ha estat, sens dubte, la transformació del seu medi i la desaparició de les zones d’alimentació o reproducció. En aquest cas, la situació es pot considerar similar a la que va passar amb la llúdriga, on la transformació que havia sofert en les últimes dècades el seu entorn havia suposat un greu problema per a l’espècie.

Per una banda, trobem un primer agent causant del declivi i es tracta de tota la transformació agrària que hi ha hagut al llarg de les zones humides catalanes o a les nostres costes. Un exemple del primer cas és el Baix Ter, on abans hi havia una zona d’aiguamolls que va ser substituïda per camps de cultiu de forma intensificada. Aquest fet va provocar que les poblacions quedessin més fragmentades, de forma que no es podien connectar entre elles i tenien menys opcions respecte qualsevol canvi o amenaça externa, ja fos  dels depredadors, espècies competidores o una falta de recursos.

Per altra banda, a part de l’alteració paisatgística també hi va haver un empobriment de les llacunes i cursos d’aigua dolça on habitava aquesta tortuga. En aquest cas, això es va deure principalment a una important contaminació del medi produïda pels camps de conreu i les indústries, que abocaven al medi un excés de fitosanitaris i contaminants, respectivament. Les conseqüències van esdevenir tant en una mortalitat dels individus que hi vivien, com en una limitació del creixement individual i poblacional degut a la limitació de recursos de l’entorn.

Una de les altres causes de la disminució de les seves poblacions ha estat la mortalitat individual causada de forma directa. Alguns cops s’ha degut als atropellaments en zones rurals o lligades a medis aquàtics, un tema que també afecta altres rèptils i amfibis, especialment en època de reproducció. Tot i això, són comunes les històries o les cites de gent del Delta de l’Ebre que capturava aquestes tortugues per fer-ne sopa fa més de mig segle. Aquestes situacions són encara més greus si l’espècie es troba amb tot un conjunt de pressions ambientals que posen en perill la seva supervivència.

Però com hem avançat al principi, un altre motiu de la disminució d’individus està relacionat amb la competència que té amb altres espècies exòtiques de tortuga. Aquestes espècies es crien a casa com a mascotes o animals de companyia però molts cops són alliberades quan es fan massa grans, ja que són animals de gran longevitat i que creixen ràpid. D’aquesta forma competeixen pel menjar amb les espècies autòctones, pels llocs de posta d’ous o reproducció i, en definitiva, per la recerca del millor hàbitat possible per a viure. Es tracta sens dubte d’una acció en la que la societat en general hi està estretament relacionada.

No és d’estranyar amb tot això que, un animal que abans era comú, hagi estat apunt de desaparèixer. Per aquest motiu, des de l’Administració s’han realitzat una sèrie d’accions per recuperar aquesta espècie, com són la millora del seu hàbitat i entorn, la cria en captivitat i la seva protecció legal.

Realment és un tema extens i és complex parlar de tots els punts que es poden considerar importants o interessants. La idea, però, és entendre tota la transformació paisatgística que ha estat la principal causa de la desaparició del rèptil i com nosaltres ho accentuem quan alliberem espècies exòtiques,  un tema que ja s’havia tractat amb anterioritat en un consell de Creatibio.

No solament això, sinó és entendre tot l’esforç que hi ha al darrere per recuperar la diversitat del nostre entorn. Mantenir la nostra riquesa biològica depèn de tots, i les seves conseqüències, tot i que no solen ser directes, ens acaben afectant. A més, s’ha de tenir en compte que aquest animal forma part de la nostra història des de fa molts anys, per tant tenim la responsabilitat de fer allò que puguem per a que no desaparegui dels nostres llacs i llacunes.

Informació relacionada

• Entrevistant a les tortugues
• Il·lustracions
• Fotografies